La zona de desenvolupament proper (ZDP)

Nivel de análisis: 1 - L’aprenentatge en general

La centralitat de la zona de desenvolupament proper (ZDP)

Fonamentació

El creador de la psicologia sociocultural, L.S. Vigotski, va identificar que, quan l’ensenyament s’adreça a nivells de desenvolupament que ja s’han assolit (és a dir, els coneixement previs o nivell de desenvolupament real), els infants no avancen cap a un estadi superior de desenvolupament sinó que romanen darrere. Això ho va demostrar fins i tot en els casos que podien semblar més difícils, com els de nens i nenes amb retard mental. Si es partia que aquests infants tenien moltes dificultats per al raonament abstracte i no se’ls plantejaven activitats en què l’havien d’emprar, no arribaven a desenvolupar mai els rudiments de pensament abstracte de què disposaven.

A més, Vigotski va mostrar que la distància entre el nivell de desenvolupament real i el nivell de desenvolupament potencial, que va anomenar zona de desenvolupament proper, requereix la comunitat, concretament la guia de persones adultes i les interaccions comunicatives amb iguals més competents.

Descripció i explicació

El desenvolupament és conseqüència de l’ensenyament-aprenentatge; l’estudiant només desenvolupa allò que se li ensenya. Mentre que adaptar l’ensenyament a les dificultats o als nivells de coneixement previ bloqueja el desenvolupament, oferir un ensenyament de màxims a tot l’alumnat i dissenyar els contextos d’aprenentatge de manera que es disposi de les interaccions necessàries per assolir-lo −interaccions amb diversitat de persones adultes (Vigotski no limitava la guia adulta al professorat) i amb iguals més hàbils− permet que tothom assoleixi fites superiors en el seu desenvolupament.

La transferència a la pràctica d’aquest principi és clara: cal abandonar les adaptacions curriculars i presentar alts reptes cognitius a tot l’alumnat en totes les àrees curriculars i etapes educatives, perquè és només l’activitat neuronal que resulta d’aquesta exposició i pràctica la que produeix desenvolupament. Les actuacions educatives d’èxit ja ho estan fent i estan aconseguint resultats excel·lents.

Bibliografia

AUBERT, A. i altres (2008). Aprendizaje dialógico en la sociedad de la información. Barcelona: Hipatia.

LOPEZ DE AGUILETA, G.; SOLER-GALLART, M. (2021). «Aprendizaje significativo de Ausubel y segregación educativa». Multidisciplinary Journal of Educational Research, vol. 11(1), p. 1-19.

VIGOTSKY, L.S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.

— (1993). Pensamiento y lenguaje. Madrid: Visor.

Autora

Sandra Racionero-Plaza

Professora agregada de la Universitat de Barcelona

sandraracionero@ub.edu