Aprenentatge social i emocional

Nivel de análisis: 1 - L’aprenentatge en general

Aprenentatge social i emocional

Fonamentació

El coneixement científic que ens aporta la neurociència ens mostra que les emocions són patrons de reacció que es desencadenen en situacions que requereixen una resposta immediata. Les emocions són crucials per sobreviure, de manera que el cervell considera que qualsevol aprenentatge que dugui emocions associades és especialment rellevant i l’integra amb més eficàcia i eficiència. Tot el que s’aprèn –fets, conceptes, procediments i actituds–, tant de manera conscient com a través de qualsevol experiència diària, queda emmagatzemat al cervell en connexions neuronals (dites també sinàptiques) a través de la plasticitat neuronal. Ara bé, les emocions que s’experimenten també deixen empremta a través de connexions neuronals, de manera que el coneixement que s’aprèn i l’estat emocional amb què s’ha adquirit hibriden dins el cervell i es condicionen de manera recíproca. En aquest context, les relacions socials són una font molt important d’estats emocionals i de suport també emocional, atès que les xarxes neuronals que les gestionen incorporen de manera central les zones emocionals del cervell, com l’amígdala.

Descripció i explicació

La relació neural que s’estableix entre els aprenentatges de fets, conceptes, procediments i actituds, com també l’estat emocional i social en què s’han produït, converteixen les emocions en la clau de volta dels aprenentatges. Tanmateix, no és equivalent aprendre amb temor que fer-ho a través de la curiositat, l’alegria i la sorpresa. En el primer cas, la por és l’emoció que ens impulsa a fugir o a amagar-nos d’una amenaça i que contribueix a formar persones menys transformadores, proactives i amb més dificultats per implicar-se en nous aprenentatges de manera volguda. En canvi, l’alegria, que és una emoció que transmet confiança en un mateix i en els altres i que per tant es vincula a la socialització, la curiositat i la sorpresa, estimula personalitats més transformadores i proactives, amb més predisposició a assumir nous reptes i aprenentatges. Aquests estats emocionals s’han de transmetre des de la infantesa i durant totes les etapes educatives, no només a través de les activitats d’aula, sinó també mitjançant l’exemple dels professionals de l’educació, perquè estimulen el sistema de neurones mirall i permeten transmetre aquestes actituds vitals als estudiants.

Referències bibliogràfiques

ADOLPHS, R. (2009): «The social brain: Neural basis of social knowledge». Annual Review of Psychology, núm. 60, p. 693-716.

DOLCOS, F. i altres (2020): «Neural correlates of emotion-attention interactions: From perception, learning, and memory to social cognition, individual differences, and training interventions». Neuroscience & Biobehavioral Reviews, núm. 108, p. 559-601.

TYNG, C.M. i altres (2017): «The Influences of Emotion on Learning and Memory». Frontiers in Psychology, núm. 8, p. 1454.

Autor

David Bueno i Torrens

Director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1ST

Universitat de Barcelona

dbueno@ub.edu

L’aprenentatge socioemocional i els conflictes a l’escola bressol

Desenvolupar habilitats socioemocionals ajuda els infants a conèixer-se a si mateixos i a conèixer els altres, a millorar les relacions i a fer front als reptes de la vida.

L’escola bressol, en molts casos, és el primer escenari on les criatures tenen la possibilitat de compartir espais i vivències entre iguals. Aquesta circumstància provoca que sorgeixin els primers conflictes, frustracions, desconcerts..., i amb això apareix la urgència de proveir-se d’eines per poder donar resposta a una necessitat desconeguda fins aleshores: «com puc relacionar-me de manera positiva amb les altres persones?».

Una situació molt comuna a les aules és veure un infant que agafa una joguina que té un altre, cosa que sol acabar amb plors o fins i tot amb alguna agressió. Moltes vegades cap de les criatures entén la reacció de l’altra, i els sentiments de frustració i ràbia van augmentant, la qual cosa provoca que la bola de neu creixi sense que es pugui arribar a saber ben bé què passa.

Des de l’escola acompanyem aquestes circumstàncies encoratjant la canalla perquè pugui expressar aquelles sensacions que experimenta dient «això no m’agrada» o «això no em sembla bé», ja que és important que un infant pugui transmetre a un altre com se sent en aquell moment, d’aquesta manera l’ajuda a prendre consciència d’allò que el fa sentir bé o malament i pot actuar en conseqüència.

A més a més, és important poder oferir estratègies que marquin unes pautes de relació positives. Per exemple, en el cas que una criatura vulgui una joguina que tingui una companya o un company, en comptes de prendre-li, cal que li demani: «quan acabis, me la deixaràs?». D’aquesta manera els nens i nenes poden expressar el seu desig de tenir-la, però fent saber als altres que respectaran el seu temps de joc.

Evidentment, al principi totes aquestes situacions han d’anar lligades amb l’acompanyament de la persona adulta, que actuarà de diverses maneres: ajudant aquell infant que reacciona plorant o agredint perquè aprengui a expressar el seu malestar a través de la paraula; recordant a una nena o a un nen que algun company li ha demanat una joguina perquè la hi faci arribar quan acabi de gaudir-ne; mostrant la possibilitat de compartir el joc enriquintlo; demanant la resposta corresponent a la pregunta «m’ho deixaràs?»; elogiant un infant que ha complert allò que ha dit que faria; verbalitzant la felicitat d’una criatura quan una altra li ofereix el joc que volia... Cal ser molt conscients que s’ha d’invertir tot el temps necessari a reforçar i a practicar aquelles habilitats socials que ajudin els infants a establir relacions positives amb els altres, alhora que els permetin desenvolupar una consciència emocional que els faciliti poder anar fent camí cap a l’aprenentatge de la regulació emocional. El més bonic de tot aquest procés és veure que quan els nens i les nenes descobreixen que aquestes habilitats funcionen, les utilitzen de manera espontània, inclús diuen: «li he demanat que m’ho deixi i ha dit que sí!», «estic contenta perquè m’ho ha deixat!», «té, ja he acabat», «això no m’agrada» o «t’ho he demanat, eh!». Gràcies a aquests aprenentatges el nombre de conflictes ha disminuït a l’aula, ja que el nivell de frustració baixa quan la canalla sap que disposa d’eines que li funcionen.

Autora

Laura Lladós Alonso

Escola Bressol Municipal Balàfia. Lleida

lau.llados@gmail.com