Listado de evidencias
- Aprenentatge basat en problemes
- Aprenentatge social i emocional
- El poder de l'evocació en l'aprenentatge
- Els coneixements previs
- Interaccions de solidaritat que potencien els aprenentatges
- L'autoregulació metacognitiva
- L’ajuda entre iguals
- La centralitat de la zona de desenvolupament proper (ZDP)
- La interacció escolar des de la perspectiva coeducativa
- La metacognició: pensar sobre el propi procés d'aprenentatge
- La motivació intrínseca
- La retroacció (feedback) en els aprenentatges
- La zona de desenvolupament proper (ZDP)
- Les metodologies lúdiques
- Les persones que aprenen s´autoregulen
- Significativitat i funcionalitat
La centralitat de la zona de desenvolupament proper (ZDP)
Nivel de análisis: 1 - L’aprenentatge en general
La centralitat de la zona de desenvolupament proper (ZDP)
Fonamentació
El creador de la psicologia sociocultural, L. S. Vigotski, va identificar que, quan l’ensenyament s’adreça a nivells de desenvolupament que ja s’han assolit (és a dir, els coneixement previs o nivell de desenvolupament real), els infants no avancen cap a un estadi superior de desenvolupament sinó que romanen darrere. Això ho va demostrar fins i tot en els casos que podien semblar més difícils, com els de nens i nenes amb retard mental. Si es partia que aquests infants tenien moltes dificultats per al raonament abstracte i no se’ls plantejaven activitats en què l’havien d’emprar, no arribaven a desenvolupar mai els rudiments de pensament abstracte de què disposaven. A més, Vigotski va mostrar que la distància entre el nivell de desenvolupament real i el nivell de desenvolupament potencial, que va anomenar zona de desenvolupament proper, requereix la comunitat, concretament la guia de persones adultes i les interaccions comunicatives amb iguals més competents.
Descripció i explicació
El desenvolupament és conseqüència de l’ensenyament-aprenentatge; l’estudiant només desenvolupa allò que se li ensenya. Mentre que adaptar l’ensenyament a les dificultats o als nivells de coneixement previ bloqueja el desenvolupament, oferir un ensenyament de màxims a tot l’alumnat i dissenyar els contextos d’aprenentatge de manera que es disposi de les interaccions necessàries per assolir-lo −interaccions amb diversitat de persones adultes (Vigotski no limitava la guia adulta al professorat) i amb iguals més hàbils− permet que tothom assoleixi fites superiors en el seu desenvolupament. La transferència a la pràctica d’aquest principi és clara: cal abandonar les adaptacions curriculars i presentar alts reptes cognitius a tot l’alumnat en totes les àrees curriculars i etapes educatives, perquè és només l’activitat neuronal que resulta d’aquesta exposició i pràctica la que produeix desenvolupament. Les actuacions educatives d’èxit ja ho estan fent i estan aconseguint resultats excel·lents.
Referències bibliogràfiques
AUBERT, A. y otros. (2008) Aprendizaje dialógico en la sociedad de la información. Barcelona: Hipatia.
LOPEZ DE AGUILETA, G.; SOLER-GALLART, M. (2021). «Aprendizaje significativo de Ausubel y segregación educativa». Multidisciplinary Journal of Educational Research, vol. 11(1), pp. 1-19.
VIGOTSKY, L.S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.
— (1993). Pensamiento y lenguaje. Madrid: Visor.
Autora
Sandra Racionero-Plaza
Professora agregada de la Universitat de Barcelona