Listado de evidencias

Significativitat i funcionalitat

Nivel de análisis: 1 - L’aprenentatge en general

Significativitat i funcionalitat


Fonamentació

Perquè el que estem aprenent sigui significatiu i funcional, hauria de complir com a mínim les condicions següents:

  1. Tal com va subratllar Ausubel (1983) a la seva teoria de l’aprenentatge significatiu, s’hauria d’afavorir la vinculació amb alguns dels nostres coneixements previs. Com més grans siguin els vincles que establim, millor serà aquest «ancoratge». Això comporta promoure un diàleg mental en el qual s’activin coneixements que puguem associar fàcilment amb el nou coneixement: què descriu o explica?, a què s’assembla?, a què s’oposa?, en quins contextos s’empra?
  2. També se n’hauria de garantir la retenció apropiada a través d’un «etiquetatge» i d’una «categorització» intencionals. Això facilitarà una bona recuperació quan ho necessitem, evitant que esdevingui un coneixement inert, difícil d’evocar i d’aplicar. Estratègies d’aprenentatge com ara l’anotació, el subratllat, els diagrames o els mapes de conceptes poden esdevenir molt útils (Monereo i altres, 1994).
  3. Per acabar, s’haurien de presentar conceptes, procediments i actituds bàsiques en cada nova etapa educativa de manera cíclica i reiterada, però aprofundint en el seu sentit i el seu significat, tal com va proposar Bruner (1988) al seu currículum en espiral.

Descripció i explicació

No és una pregunta que generalment ens fem. Això no obstant, reconèixer que algunes coses de les quals estem aprenent haurien de ser privilegiades entre els nostres coneixements perquè ens poden ser molt útils més endavant, té una importància transcendent. Sabem que alguns coneixements són solament d’«usar i tirar», en canvi uns altres han de perdurar en el temps i mantenir-se en les millors condicions de claredat i actualització possibles per consumir-los de manera eficaç. És a dir, han de ser significatius i funcionals.

En termes generals podríem dir que la significativitat s’interessa més per la consistència, l’estabilitat i la substancialitat dels coneixements. Ens referim a sabers arrelats en el nostre discurs i que podríem explicar fàcilment amb les nostres pròpies paraules de manera comprensiva per als nostres oients. En canvi, la funcionalitat s’associa amb la utilitat, l’aplicabilitat i la transferència d’aquest coneixement a situacions i a contextos distints. Els dos termes no són, doncs, sinònims, però sí interdependents, és a dir, un coneixement molt significatiu està disponible i esdevé fàcilment utilitzable, i un coneixement molt funcional és més fàcilment explicable.

Referències bibliogràfiques

AUSUBEL, D.; NOVAK, J.; HANESIAN, H. (1983): Psicología educativa . Mèxic. Trillas. BRUNER, J. (1988): Desarrollo educativo y educación . Madrid. Morata.

MONEREO, C. i altres (1994): Estrategias de enseñanza y aprendizaje . Barcelona. Graó.

Autor

Carles Monereo

Universitat Autònoma de Barcelona

carles.monereo@uab.cat


Evidencias relacionadas: