L'autoregulació metacognitiva

Nivel de análisis: 1 - L’aprenentatge en general

Les persones que aprenen s’autoregulen

Fonamentació

Fins a finals de la dècada de 1980 es parlava d’autoregulació i de metacognició com si fossin dos camps d’innovació i de recerca separats, però aviat van anar confluint diverses línies de treball, des de les més centrades en l’autoavaluació i l’aprenentatge autònom fins a les que incidien específicament en l’autoregulació i la metacognició, sense oblidar la línia de l’avaluació formadora fonamentada en la teoria de l’activitat de Leontiev.

Des d’aleshores i en funció de les diferents perspectives, s’han anat proposant diversos models, tant per explicar les variables que condicionen que un aprenent es pugui autoregular com per orientar el disseny de processos que ho afavoreixin. Moltes són les variables que influeixen en el desenvolupament d’aquesta capacitat, entre les quals destaquen la percepció que té cada aprenent de la seva autoeficàcia i les metodologies aplicades pels docents per promoure-la. Per tant, no ens ha d’estranyar que les evidències que s’hagin anat recollint responguin a punts de partida i a pràctiques no sempre coincidents.

Descripció i explicació

Cada persona té un sistema personal d’aprendre que va construint progressivament des de la infància, tot i que no sempre aconsegueix fer-ho de manera eficaç i eficient. El repte es basa a aconseguir que aquest sistema que va generant l’ajudi a ser cada vegada més autònom aprenent sabers significatius.

Hi ha força acord a considerar que les estratègies metacognitives que són a la base de l’autoregulació es relacionen amb la capacitat de representar-se l’objectiu de l’activitat, de planificar com es pot realitzar (pensar abans de fer) i d’identificar els criteris d’avaluació que possibiliten que es vagi decidint sobre la qualitat que mostra. Els aprenents que s’autoregulen mentre van realitzant les tasques van revisant les seves representacions en relació amb els tres punts (es van donant un autoretroalimentació).

El procés d’autoregulació no és lineal i depèn fonamentalment de com es van activant aquestes estratègies, de quin és el tipus de coneixement que s’està aprenent i de com es promou l’aprenentatge col·laboratiu. I hi ha acord a considerar que els docents necessitem formar-nos per ajudar el nostre alumnat a ser capaç d’autoregular-se.

Bibliografia

Dent, A. L. i Koenka, A. C. (2016). The Relation Between Self-Regulated Learning and Academic Achievement Across Childhood and Adolescence: A Meta-Analysis. Educational Psychology Review, (28), 425-474.

Muijs, D. i Bokhove, C. (2020). Metacognition and Self-Regulation: Evidence Review. Londres: Education Endowment Foundation.

Panadero, E. (2017). A Review of Self-regulated Learning: Six Models and Four Directions for Research. Frontiers in Psychology, (8).