Listado de evidencias
- Aprenentatge basat en problemes
- Aprenentatge social i emocional
- El poder de l'evocació en l'aprenentatge
- Els coneixements previs
- Interaccions de solidaritat que potencien els aprenentatges
- L'autoregulació metacognitiva
- L’ajuda entre iguals
- La centralitat de la zona de desenvolupament proper (ZDP)
- La interacció escolar des de la perspectiva coeducativa
- La metacognició: pensar sobre el propi procés d'aprenentatge
- La motivació intrínseca
- La retroacció (feedback) en els aprenentatges
- La zona de desenvolupament proper (ZDP)
- Les metodologies lúdiques
- Les persones que aprenen s´autoregulen
- Significativitat i funcionalitat
El poder de l'evocació en l'aprenentatge
Nivel de análisis: 1 - L’aprenentatge en general
El poder de l’evocació en l’aprenentatge
Fonamentació
Els estudis adreçats a posar a prova l’eficàcia de l’evocació normalment comparen l’aprenentatge adquirit per un grup d’estudiants després de completar una tasca d’evocació amb el d’un altre grup d’estudiants de característiques semblants que practica un altre tipus d’estratègia d’aprenentatge, com la relectura, el subratllat o la realització de mapes conceptuals. El temps que transcorre entre les sessions d’entrenament en una o altra estratègia d’aprenentatge i l’avaluació dels aprenentatges adquirits pot oscil·lar entre uns minuts i diversos dies.
Aquest tipus d’investigació és abundant i ha llançat resultats positius en l’aprenentatge de diferents tipus de matèries, com les ciències naturals, la història o la llengua; en estudiants de totes les etapes educatives, des d’infantil a la universitat, i en contextos diferents, com en escenaris artificials de laboratori o aules reals dins d’un centre escolar.
Descripció i explicació
El paper de l’evocació va més enllà que el de la simple comprovació o qualificació del que s’ha après. En la mesura en què aquesta estratègia promou l’adquisició de aprenentatges duradors i significatius en totes les etapes educatives i en un ampli ventall de matèries, la planificació i execució de tasques d’evocació hauria de ser una pràctica habitual dins de les aules. Més encara quan la seva adopció no requereix recursos personals ni materials addicionals.
En les primeres etapes educatives les activitats d’evocació poden consistir a demanar als nens i nenes que identifiquin un aprenentatge concret en un context nou o que l’expliquin amb les seves pròpies paraules a un company.
En els últims cursos de primària i en les etapes de secundària i batxillerat també es poden incorporar activitats que consisteixin a contestar qüestionaris o aplicar el que s’ha après en una nova situació.
Bibliografia
BJORK, R.A. (1994): «Memory and metamemory considerations in the training of human beings», a METCALFE, J.; SHIMAMURA, A. (ed.): Metacognition: Knowing about knowing. Cambridge, MA. MIT Press, p. 185–205.
KARPICKE, J.D. (2012): «Retrieval based learning: Active retrieval promotes meaningful learning». Current Directions in Psychological Science, núm. 21, p. 157-163.
YANG, C. i altres (2021): «Testing (quizzing) boosts classroom learning: A systematic and meta-analytic review». Psychological Bulletin, núm. 147, p. 399-435.