L’ajuda entre iguals

Nivel de análisis: 1 - L’aprenentatge en general

L’ajuda entre iguals

Fonamentació

Propiciar les relacions d’ajuda entre iguals amb finalitats educatives ha estat un recurs emprat sovint al llarg de la història. I és que, tal com mostren algunes recerques realitzades, són nombroses i diverses les experiències existents en aquest sentit al nostre entorn.

Els apadrinaments de lectura, les experiències de col·laboració entre escolars de cursos diferents, els projectes com el de l’alumnat guia o el de mediació entre iguals són alguns exemples sobre com es concreten aquests tipus de pràctiques als nostres centres educatius.

L’anàlisi i l’estudi d’algunes experiències permet considerar l’ajuda entre iguals com una pràctica educativa que ofereix la possibilitat de treballar qüestions molt variades en edats molt diferents i que genera un context d’aprenentatge molt positiu i enriquidor per als infants o joves que hi participen. I és que totes dues parts ensenyen i aprenen conjuntament, a la vegada que es relacionen en situació de proximitat, cara a cara, amb tot el que això implica per al seu desenvolupament personal i social.

Descripció i explicació

L’ajuda entre iguals és una pràctica d’aprenentatge servei que impulsa la creació de vincles entre persones que comparteixen un mateix estatus, però que alhora presenten una diferència que permet que n’hi hagi una que assumeixi un rol educatiu intencional respecte a l’altra.

És també una proposta amb un elevat potencial pedagògic per diversos motius. D’una banda, perquè permet que l’alumnat que ajuda consolidi els seus coneixements. Dominar el que es vol transmetre resulta essencial, i no hi ha millor manera d’aprendre que ensenyar. A més, fan alguna cosa amb i per a algú altre, i això augmenta la seva autoestima, la satisfacció personal, la motivació, la responsabilitat i el compromís.

Els nois i noies que reben l’ajuda disposen d’una atenció individualitzada per part d’un referent proper, això disminueix la seva por d’equivocar-se i fa guanyar seguretat, cosa que facilita enormement el propi progrés i la superació dels reptes que se’ls puguin plantejar.

Però potser el més important és que, treballant plegats, els nois i noies posen en pràctica un dinamisme bàsic d’humanització: el reconeixement mutu entre persones. Els participants són capaços de construir relacions interpersonals i vincles afectius. Un aprenentatge essencial per a la vida.

Bibliografia

Cerda Toledo, M. de la (2013). Per una pedagogia d’ajuda entre iguals. Graó.

Johnson, D., Johnson, R. y Holubec, E. (2006). El aprendizaje cooperativo en el aula. Paidós Educador.

Topping, K. i Ehly, S. (1998): Peer-assisted learning. Lawrence Erlbaum Associates.