La retroacció (feedback) en els aprenentatges

Nivel de análisis: 1 - L’aprenentatge en general

La retroacció (feedback) en els aprenentatges: evidències neuroeducatives

Fonamentació

La retroacció, especialment quan es realitza entre iguals, activa l’anomenat cervell social, que inclou diverses àrees del cervell, entre les quals destaquen les implicades amb les recompenses i la motivació (l’estriat), la generació de les emocions (l’amígdala) i de control del comportament, la gestió de les funcions executives, l’aprenentatge conscient i la metacognició (escorça prefrontal), entre d’altres. Aquesta activació conjunta permet explicar els efectes positius de la retroacció en l’adquisició d’aprenentatges significatius, en la consolidació de la memòria i en l’apoderament per construir els propis aprenentatges. Tanmateix, aquests efectes positius depenen de l’estat motivacional de l’alumnat durant el procés. Els estudiants prèviament motivats, i que coneixen les implicacions de fer una bona retroacció, aprofiten molt millor l’activació neuronal que aquella provoca en el seu cervell. Finalment, en els infants, a diferència dels joves i dels adults, la retroacció rebuda en tasques senzilles té més influència que la rebuda en tasques complexes.

Descripció i explicació

Un aspecte clau per aprofitar al màxim els avantatges de la retroacció en els aprenentatges és formar prèviament l’alumnat sobre com s’ha de fer, tant a nivell conceptual com formal. Això permet que els estudiants analitzin les fortaleses i les febleses dels aprenentatges que han realitzat, tant ells com els companys, i estimula la possibilitat de continuar aprenent i de refer i reconduir tots els aspectes dels aprenentatges que es consideri oportú. La retroacció presenta molts vessants diferents, que influeixen en la manera com es consoliden i es recondueixen els aprenentatges i que es reflecteixen en l’activitat neuronal del cervell. La retroacció diferida millora la consolidació de la memòria, però la pot perjudicar si entremig s’han realitzat unes activitats diferents. La retroacció positiva exerceix una influència clarament superior a la negativa, i la combinació de totes dues també genera resultats favorables, sempre que l’alumnat hagi tingut una formació prèvia sobre com es pot gestionar la retroacció dels companys i del professor.

Accés al vídeo on David Bueno ens explica el paper de la retroacció i la seva importància per a l’aprenentatge

Nota

* A: Recerca finançada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (PID2019-104285GB-I000).

Referències bibliogràfiques

Arbel, Y. (2020): «The effect of task difficulty on feedback processing in children». International Journal of Psychophysiology, núm. 153, p. 1-7.

DePasque, S.; Tricomi, E. (2015): «Effects of intrinsic motivation on feedback processing during learning». Neuroimage, núm. 119, p. 175-186.

Jiang, Y.; Kim, S.; Bong, M. (2014): «Effects of reward contingencies on brain activation during feedback processing». Frontiers in Human Neuroscience, núm. 8, p. 656.

David Bueno Torrens

Càtedra de Neuroeducació. Universitat de Barcelona

dbueno@ub.edu

Anna Forés Miravalles

Càtedra de Neuroeducació. Universitat de Barcelona

annafores@ub.edu