Els coneixements previs

Nivel de análisis: 1 - L’aprenentatge en general

Aprenem connectant les noves experiències amb els coneixements previs

Fonamentació

Els estudis en psicologia cognitiva i del desenvolupament reflecteixen que l’aprenentatge de coneixements factuals i conceptuals es produeix mitjançant la connexió del que aprenem amb allò que ja sabem, a través de relacions de significat. Així, la memòria no desa tota la informació que experimentem, sinó que recull alguns elements concrets i els vincula a elements relacionats que ja contenia. Quan recordem, reconstruïm el coneixement barrejant elements procedents d’experiències diferents. Per tot això, com més coneixements previs tenim sobre quelcom, més fàcil ens resulta aprendre coses que hi estiguin relacionades, perquè podem establir més connexions i ens cal integrar menys informació nova. Però per promoure aquestes connexions cal activar els coneixements previs relacionats amb el que aprenem. De fet, activar els coneixements els fa sensibles a ser modificats, qüestió important quan no encaixen amb el que mirem d’aprendre i cal un procés d’«actualització» (canvi conceptual).

Descripció i explicació

A classe és crucial dedicar temps a mobilitzar els coneixements previs dels alumnes amb l’objectiu de facilitar-los que els connectin amb allò que aprendran. Amb tot, no és suficient iniciar la classe amb una o dues preguntes sobre què saben del tema a tractar.

Val la pena anar més enllà i presentar-los alguna situació familiar o un context real en què l’objecte d’aprenentatge estigui en joc, tot i que ells encara no en siguin conscients. Aquesta situació pot emprar-se per demanar-los, mitjançant preguntes o problemes, que exposin les seves idees i, en especial, que les comparteixin i discuteixin amb els seus companys.

És important que les preguntes que fem servir no siguin merament reproductives, sinó que obliguin els alumnes a emprar i aplicar les seves idees per respondre-les.

Per altra banda, per consolidar més bé uns coneixements és oportú connectar-los a tants coneixements previs com sigui possible. Per fer-ho, podem proveir d’oportunitats per raonar sobre el mateix concepte en diferents contextos d’aplicabilitat.

Referències bibliogràfiques

FERNÁNDEZ, G.; MORRIS, R.G. (2018): «Memory, novelty and prior knowledge». Trends in Neurosciences , 41(10), p. 654-659.

PEECK, J.; BOSCH VAN DEN, A.B.; KRUEPELING, W. (1982): «The effect of mobilizing prior knowledge on learning from text». Journal of Educational Psychology , 74, p. 771–777.

SHING, Y.L.; BROD, G. (2016): «Effects of prior knowledge on memory: Implications for education». Mind, Brain, and Education , 10(3), p. 153-161.

Autor

Héctor Ruiz Martín

Director de la International Science Teaching Foundation

hruiz@science-bits.com

Els coneixements previs, el ciment de tot el que aprendré

La prova aplicada

Per poder abordar la importància dels coneixements previs, no podem deslligar els termes ‘aprenentatge’ i ‘emocions’, ja que, depenent de les vivències i experiències que ha tingut l’infant, de si viu en un entorn on es valora l’art, la cultura i l’educació, de si ha gaudit d’unes relacions respectuoses i de si percep que la família creu en les seves capacitats i les explicita en positiu, això repercutirà en el seu aprenentatge d’una manera o una altra.

Aquest és un camí de no retorn en l’art d’aprendre, ja que, a mesura que va entenent el que aprèn, que recull fruits d’aquests nous aprenentatges i que és capaç d’explicar-los, compartir-los i relacionar-los amb altres aprenentatges, aquest nen o nena gaudirà d’una bona autoestima i per tant es vehicularà positivament cap a l’aprenentatge.

Així mateix, cal posar en relleu la força que pot tenir un grup classe cohesionat, respectuós i amb ganes d’aprendre els uns dels altres i per això cal que els docents invertim temps i posem energia a aconseguir-ho, perquè un sistema és de qualitat si és inclusiu; és a dir si és per a tots i totes.

Com podem els mestres saber quins coneixements tenen els nostres infants?

Quan volem iniciar un projecte d’aula o volem codissenyar amb ells i elles una proposta d’aprenentatge, cal que uns dies abans esbrinem què en saben i per fer-ho és tan senzill com plantejar la pregunta obertament, mitjançant una conversa preferiblement asseguts en rotllana, i anar documentant les aportacions dels infants. Convé que ens fixem en els infants que ens diuen moltes coses. Caldrà començar a partir d’aquests coneixements ja adquirits, atès que els han compartit amb el grup, però no hem de descuidar-nos d’intentar conèixer el perquè dels infants que no diuen res; cal saber si és perquè no tenen coneixements sobre allò en què volem aprofundir o si és perquè no se senten amb prou seguretat per traslladar-los públicament. En el segon cas, serà necessari buscar un petit espai personal per anar recollint també les seves idees prèvies. Si no tenen coneixements sobre la qüestió, caldrà tenir-ho ben identificat a fi de poder fer un acompanyament més acurat o buscar companys que puguin treballar cooperativament amb ells.

Al començament de curs molts mestres tendim a fer avaluacions inicials, però l’important és aprofitar aquesta avaluació −que no ha de ser necessàriament una prova per escrit− per avançar en el coneixement, per reestructurar la bastida que teníem plantejada els mestres per a aquell curs, per compartir el que hem detectat amb les famílies i sobretot per compartir-ho amb el mateix infant de manera individual. I és que han de ser els mateixos infants els que han de conèixer d’on parteixen i, per tant, aquesta avaluació no hauria de quedar en un fet aïllat, sinó que caldria anar avaluant de manera contínua per anar compartint, ajudant i reestructurant tot allò que anem vivint a dins l’aula. Els coneixements previs no es concreten només en aquesta fase inicial, sinó que s’han de tenir en compte en tot el seguit d’activitats que es duen a terme en iniciar un nou aprenentatge.

Bibliografia

RUIZ, H. (2020): ¿Cómo aprendemos? Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza . Barcelona. Graó.

Autora

Noa Padín Pujoldevall

Equip de transformació educativa del Consorci d’Educació de Barcelona

npadin@xtec.cat