Listado de evidencias
- Aprenentatge basat en problemes
- Aprenentatge social i emocional
- El poder de l'evocació en l'aprenentatge
- Els coneixements previs
- Interaccions de solidaritat que potencien els aprenentatges
- L'autoregulació metacognitiva
- L’ajuda entre iguals
- La centralitat de la zona de desenvolupament proper (ZDP)
- La interacció escolar des de la perspectiva coeducativa
- La metacognició: pensar sobre el propi procés d'aprenentatge
- La motivació intrínseca
- La retroacció (feedback) en els aprenentatges
- La zona de desenvolupament proper (ZDP)
- Les metodologies lúdiques
- Les persones que aprenen s´autoregulen
- Significativitat i funcionalitat
La metacognició: pensar sobre el propi procés d'aprenentatge
Nivel de análisis: 1 - L’aprenentatge en general
La metacognició: pensar sobre el pensament
Comprendre el funcionament dels propis processos de pensament és clau per optimitzar l’aprenentatge. Per això, la metacognició permet a l’alumnat prendre millors decisions sobre com pot planificar, monitoritzar i avaluar les seves estratègies d’aprenentatge.
Fonamentació
La metacognició, definida en la literatura científica com el coneixement sobre els propis processos cognitius, apareix com un dels màxims promotors de l’aprenentatge en múltiples investigacions. Consisteix en la capacitat de planificar, monitorar i avaluar el pensament, fet que permet a l’alumnat identificar els seus punts forts i febles, ajustar les estratègies i abordar problemes amb més organització. Aquesta habilitat és clau per promoure l’autoregulació, i normalment es descriu en tres fases: abans d’acomplir la tasca, com a planificació prèvia; durant la tasca, com a monitorització del progrés, i després de la tasca, com a reflexió posterior i avaluació. A més, la metacognició ajuda a contrarestar biaixos com la il·lusió del coneixement, que porta les persones a sobreestimar la seva comprensió. Reconèixer que «no se sap» és un pas crucial per aprendre de manera més profunda. Fomentar aquesta capacitat de «comprovar la incomprensió» millora l’autonomia i la capacitat reflexiva.
Descripció i explicació
Podem aplicar l’enfocament metacognitiu en qualsevol classe i etapa. Abans de començar una activitat, per exemple, podem proposar preguntes que ajudin a fer que l’alumnat es plantegi quina és la millor manera d’abordar l’activitat, o preveure quines dificultats trobarà quan la dugui a terme. Finalment, es pot reflexionar sobre de quina manera aquesta activitat s’assembla o difereix d’una activitat anterior. Durant l’acompliment de la tasca, podem afavorir que vagin comprovant la seva «incomprensió», per exemple mitjançant l’ús de semàfors o indicadors dels moments en què tenen dubtes. Al final de l’activitat, una idea interessant pot ser contrastar la seva autoavaluació amb una avaluació del docent o dels seus iguals, o comparar el resultat final amb un model per extreure suggeriments de millora. En definitiva, es tracta de visibilitzar els processos d’elaboració i revisió que s’han dut a terme per poder-hi reflexionar.
Bibliografia
Kornell, N. i Bjork, R. A. (2007) The promise and perils of self-regulated study’, Psychonomic Bulletin and Review, 14, p. 219.
Logan J.M., Castel A.D., Haber S. i Viehman, E.J. (2012) “Metacognition and the spacing effect: The role of repetition, feedback, and instruction on judgments of learning for massed and spaced rehearsal”, Metacognition and Learning, 7(3), p. 175–95.
Pressley, M. i Harris, K.R. (2006) “Cognitive strategy instruction: from basic research to classroom instruction”. En P.A. Alexander y P. Winne (eds.), Handbook of Educational Psychology (2.ª ed. ), Mahwah, NJ: Erlbaum (p. 265–286).
Autoria
Juan G. Fernández Fernández
Universidad Autónoma de Madrid