Aprenentatge basat en problemes

Nivel de análisis: 1 - L’aprenentatge en general

Aprenentatge basat en problemes

Fonamentació de l’evidència

L’aprenentatge basat en problemes (ABP) és un mètode pedagògic que es fonamenta en el plantejament d’un problema vinculat al món real que s’ha d’analitzar i resoldre de manera col·laborativa mitjançant la indagació.

Des d’un punt de vista pedagògic, l’interès de l’ABP es deu al fet que fomenta l’aprenentatge actiu mitjançant l’experiència pràctica i la reflexió, tot vinculant l’adquisició escolar de coneixements a la vida real. Les evidències científiques mostren que l’ABP millora els aprenentatges conceptuals i procedimentals, alhora que permet desenvolupar les habilitats cognitives i les actituds col·laboratives i de recerca.

Cal distingir l’aprenentatge basat en problemes de l’aprenentatge basat en projectes. Tots dos parteixen de donar resposta a una situació de la realitat que promou qüestions o problemes interessants que l’alumne ha de resoldre. La diferència es troba en l’àmbit i el nombre de qüestions que cal respondre. En l’aprenentatge basat en projectes aquestes són diverses i abracen molts camps de coneixement. Per contra, i estrictament, l’ABP pot limitar-se a tractar un problema i una matèria.

Descripció i explicació

Tot i que hi ha diferents formats per dissenyar ABP, les recerques coincideixen en els principis que s’han de seguir:

1. Cal començar construint una situació problema o un problema obert, que és el focus de l’experiència d’aprenentatge i li dona sentit.
2. Els problemes que cal resoldre han de ser reals, concrets, complexos i plantejar un repte.
3. El problema ha de vincular el coneixement acadèmic (contingut curricular) a situacions de la vida real.
4. L’alumnat assumeix el rol de solucionar el problema. El professorat té un rol de tutor, assessor i guia.
5. L’alumnat ha de treballar en petits grups (d’entre 5 i 9 persones), la qual cosa afavoreix la responsabilitat de tothom i n’augmenta la motivació i el compromís.
6. Per tal que es pugui resoldre el problema, s’han de plantejar reptes amb sentit per a l’alumnat, dissenyats a partir de diferents nivells de complexitat i diversos tipus d’interessos. També s’ha de proporcionar prou informació en els diferents moments (procediments i tècniques que es necessitaran, passos per a la presa de decisions, pautes per a l’autoavaluació, etc.). Finalment, cal preveure els errors més freqüents per poder-los solucionar.
7. L’avaluació ha de tenir en compte tant el procés com els resultats i tant les accions individuals com les grupals. En aquest sentit, convé fomentar l’autoavaluació i la coavaluació.

Bibliografia

Díaz Barriga, F. (2005). Enseñanza situada: vínculo entre la escuela y la vida. McGraw Hill.

Morales, P. i Landa, V. (2004). Aprendizaje basado en problemas. Theoria, (13), 145-157.

Bando, R., Naslund-Hadley, E. i Gertler, P. (2019). Inquiry and Problem Based Pedagogy: Evidence from 10 Field Experiments. IDB.

Autora

Anna Escofet Roig

Universitat de Barcelona

annaescofet@ub.edu