En els processos relacionats amb l’aprenentatge cooperatiu i la indagació col·laborativa els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals hi són essencials.

Aprenentatge cooperatiu i processos d’indagació col·laborativa

Fonamentació

Un ampli conjunt de treballs de revisió i metaanàlisi realitzats en les tres últimes dècades ha mostrat que l’organització social cooperativa de l’aula és superior a les organitzacions competitiva i individualista, com també a les metodologies tradicionals, en aspectes com ara el rendiment acadèmic, el raonament d’alt nivell, la resolució de problemes, la transferència del que s’ha après, les relacions interpersonals o l’autoestima i el benestar psicològic.

L’aprenentatge cooperatiu és un dels «set principis de l’aprenentatge» proposats com a conclusió del treball The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice, impulsat per l’OCDE i que revisa sistemàticament l’evidència científica sobre com aprenen les persones.

La capacitat de cooperar ocupa un lloc destacat entre les «competències del segle XXI». En un món cada cop més interconnectat, interdependent i complex, l’aprenentatge cooperatiu i els processos d’indagació col·laborativa ajuden a desenvolupar les capacitats per construir relacions positives entre persones diverses i participar en processos democràtics de discussió i presa de decisions.

Descripció i explicació

La intervenció del professorat és clau per a l’èxit de l’aprenentatge cooperatiu. El professorat ha d’intervenir abans, durant i després de la interacció cooperativa entre l’alumnat. Abans, per definir els objectius d’aprenentatge i per establir l’escenari que ajudi a cohesionar els equips, organitzar les estructures cooperatives i planificar els espais d’autoavaluació i coavaluació del procés per part de l’alumnat. Durant, per observar la qualitat de la participació equitativa, la interacció simultània i l’ajuda mútua a partir d’indicadors socials i cognitius, com també per «bastir» interaccions de qualitat (per exemple: formes de «conversa exploratòria» o de «discurs progressiu»). Després, per reflexionar i promoure la reflexió sobre el procés i sobre el que s’ha après, i fer-hi els ajustaments pertinents.

Cal ajudar l’alumnat a representar-se què vol dir cooperar i per què val la pena fer-ho; ensenyar les habilitats implicades (d’aprenentatge en equip, de regulació personal i social, de comunicació...), i ajudar a construir motius, actituds i valors centrats en el compromís amb objectius compartits, l’ajuda mútua, l’esforç per comprendre i resoldre problemes de manera conjunta i coordinada, i l’aprenentatge profund de tothom.

Referència bibliogràfica

DUMONT, H.; ISTANCE, D.; BENAVIDES, F. (eds.) (2010): The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice . Centre for Educational Researh and Innovation, OCDE.

Bibliografia

JOHNSON, D.W.; JOHNSON, R.T. (2014): «Cooperative learning in 21st century». Anales de Psicología , núm. 30(3), p. 841-851.

MAYORDOMO, R.; ONRUBIA, J. (coords.) (2015): El aprendizaje cooperativo . Barcelona. Editorial UOC.

PUJOLÀS, P. (2008 ): 9 ideas clave: El aprendizaje cooperativo . Barcelona. Graó.

Autors

Javier Onrubia Goñi

Universitat de Barcelona

javier.onrubia@ub.edu

José Ramón Lago Martínez

Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

jramon.lago@uvic.cat