Aprenentatge cooperatiu i processos d'indagació col·laborativa. L´aprenentatge entre iguals: més aprenentatge i més cohesi
Nivells d'anàlisi: 1 - L’aprenentatge en general
Consigna
Continguts d'aprenentatge
Evidencia aplicada
L’evolució és molt positiva en seguretat i eficiència, en millora dels resultats en tot l’alumnat i en inclusió, ja que les adaptacions només han estat metodològiques.
L’augment de la motivació i la implicació, la participació, la responsabilitat i l’ajuda mútua han fet que tothom posi el seu potencial al servei de l’equip.
Descripció, explicació, aplicació i condicions
El canvi en l’estructura a l’aula, amb participació, interacció i l’ajuda mútua genera un aprenentatge més significatiu i sòlid en tot l’alumnat.
Aquest és el treball realitzat a l’assignatura de medi per l’alumnat de 6è, a l’Escola La Llàntia, de Mataró. 1 Fan aprenentatge cooperatiu i estan acostumats a aprendre junts i autoregular-se com a equip.
La primera unitat didàctica és tradicional: explicacions de les mestres, activitats del llibre de text i prova final, però per dur a terme les següents unitats didàctiques s’acorda aplicar l’aprenentatge cooperatiu al llarg de tota la seqüència d’activitats. Es divideix el tema en 5 subapartats: vestit, organització social, menjar, comunicació i art. Cada equip s’encarrega d’un subapartat, disposa d’un guió de recerca i per a l’exposició i desenvolupa les tasques següents: 1. Fer el resum per al mural. 2. Buscar imatges. 3. Preparar l’exposició oral.
Els equips tenen un ordinador per fer consultes i cerques que van necessitant. S’utilitza l’estructura del «foli giratori», en què cadascú exposa el que ha trobat, es debat i es complementa amb les aportacions de tot l’equip. A continuació, es fa el mural i les exposicions, i els altres equips prenen apunts, debaten i fan preguntes per conèixer els aspectes que no han investigat.
En acabar, els equips preparen tres preguntes tipus test. Les mestres en trien dues i n’afegeixen alguna més. Després els equips corregeixen les respostes a les seves preguntes. A les següents unitats didàctiques s’utilitza la tècnica del trencaclosques, redistribuint l’alumnat en nous equips, amb un membre de cada equip base. Cada nou equip prepara un apartat del tema, amb la missió d’explicar-lo a l’equip base. Finalment, es comparteix la informació en un drive amb les presentacions, que esdevindrà el material de consulta.
Dubtes i neguits de les mestres, abans de començar…
L’alumnat amb PSI sabrà explicar la seva part?
Com ho fem si tenim equips de 3 i de 4?
El resultat és que tot l’alumnat ha explicat molt bé la seva part i els dubtes s’han resolt amb les presentacions i el mural.
Els equips de 3 membres han tingut l’ajut d’un/a company/a d’un altre equip per explicar la part que els ha faltat.
Aportacions de l’alumnat
Què en pensen, les noies i els nois?
«Abans no ens agradava medi.»
«El trobàvem molt avorrit.»
«Aquest any la història ha sigut molt més divertida.»
«Ens ha anat molt bé per estudiar perquè no hem hagut de posar-nos amb el llibre, sinó que el que anàvem fent tots els de la classe ho anàvem compartint.»
«També perquè les preguntes de la prova les hem fet nosaltres.»
«Ho hem trobat divertit, innovador i interessant.»
Nota
1. Les tutores que han dut a terme aquesta experiència amb els tres grups de 6è són l’Alba Garcia Gonzàlez, la Núria Grau Vilardebò i la Rosa Porta Montero.
Bibliografia
PUJOLÀS, P. (2002): Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula . Vic. Eumo editorial.
— (2008): 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo . Barcelona. Graó.
Autors
Maria Dolors Coromina Serra
Mestra llicenciada en filologia anglesa
mcorom23@xtec.cat
Anna Oliveras Rovira
Mestra jubilada
aoliver9@xtec.cat