«La màgia de conviure» per a la gestió pacífica de conflictes

Es presenta un projecte de convivència integrat per diverses estratègies, amb un enfocament restaurador i reparador.

Descripció, explicació, aplicació i condicions

La importància de fomentar la convivència en contextos educatius multiculturals és crucial, ja que permet que els i les estudiants es converteixin en persones autònomes i aprenguin normes de conducta a través de les relacions interpersonals amb els seus iguals i les interaccions amb els i les docents (Uruñuela, 2016). El CEIP Ángel de Haro, a Vera (Almeria), és un exemple d’escola amb un bagatge cultural divers, on estan representades més de 20 nacionalitats amb una presència significativa de l’ètnia gitana entre l’alumnat nacional.

La diversitat de cultures que conviuen al context del centre el dota d’oportunitats per al coneixement i enriquiment sobre la base d’un ensenyament ple en convivència i respecte mutu. Els i les estudiants són els veritables protagonistes del procés de transformació mitjançant la implementació d’un enfocament holístic de la cultura restaurativa i la mediació, que va més enllà de la simple resolució de conflictes, a partir de les idees d’autors com Vicenç Rul·lan (2011), De Vicente (2021) i Boqué (2020). A més a més, aquest enfocament integral està recolzat als postulats de Howard Gardner, en què s’assenyala que hi ha diverses maneres de ser intel·ligent (Carmona i Busto, 2018). Es busca transformar la realitat educativa de l’escola amb el foment de la comunicació entre les parts, l’equilibri de les diferències de poder i el consens a través de sis estratègies:

1. Parlament de la Pau: en casos de conflicte susceptibles de sanció, s’ofereix a l’alumnat l’oportunitat de reflexionar, expressar els sentiments i les emocions, com a mecanisme d’aprenentatge dialogat.
2. Trobada restaurativa: hi participen les persones implicades al conflicte juntament amb una tercera part que facilita la comunicació i regulació del procés. S’intenta aconseguir que s’assumeixin responsabilitats i reparar el mal causat.
3. Patrulla de la Pau i l’alumnat ajudant: l’alumnat ajudant (que també forma part de la patrulla) és responsable de l’acolliment del nou alumnat i de portar un registre de les incidències que es poden produir durant l’esbarjo, prestar ajuda per mediar i resoldre conflictes amb el suport dels i les docents responsables de la vigilància en aquest horari.
4. Cercles de diàleg: pràctica restaurativa realitzada en grup per cohesionar i millorar la convivència. Es desenvolupa el raonament crític a través d’un clima positiu i de respecte.
5. Cercles restauratius: Totes les persones involucrades i afectades es reuneixen amb un o dos facilitadors capacitats per aclarir què va succeir, qui va resultar afectat i què s’ha de fer per resoldre el conflicte.
6. Aplicació b-resol per a la mediació en línia: aplicació gratuïta per a mòbils que alerta de manera anònima (víctima o observador) de situacions problemàtiques de manera immediata, segura i des de qualsevol lloc i moment. S’emet una sol·licitud d’ajuda a la persona del centre que decideixi la persona que emet el missatge, s’encripta el missatge i desapareix del dispositiu per temes de seguretat.

L’anàlisi de dades ha permès valorar els avenços que s’han aconseguit en un espai de temps curt. S’ha mostrat que hi ha una tendència positiva en la reducció del nombre de comportaments negatius, amb una clara tendència a la baixa entre conductes negatives i greus.

Referències bibliogràfiques

Boqué, M. C. (2020). Prácticas restaurativas para la prevención y gestión de los conflictos. 20 círculos de la palabra y una asamblea en el aula. Narcea.

Carmona, O. i Busto, A. (2018). El genio que llevas dentro. Retos y juegos para ejercitar las inteligencias múltiples. Penguin Random House.

Vicente, J. de (2021). Convivencia restaurativa. Aprender a convivir y construir entornos de aprendizaje seguros. Ediciones SM.

Uruñuela, P. M. (2016). Trabajar la convivencia en los centros educativos. Narcea.