Aprenentatge basat en problemes

Enfront dels mètodes transmissius, l’aprenentatge basat en problemes millora l’aprenentatge.

Una situació d’aprenentatge basat en problemes permet treballar components conceptuals, components procedimentals i components actitudinals..

Fonamentació de l’evidència

L’aprenentatge basat en problemes (ABP) és un mètode pedagògic que es fonamenta en el plantejament d’un problema vinculat al món real que s’ha d’analitzar i resoldre de manera col·laborativa mitjançant la indagació.

Des d’un punt de vista pedagògic, l’interès de l’ABP es deu al fet que fomenta l’aprenentatge actiu mitjançant l’experiència pràctica i la reflexió, tot vinculant l’adquisició escolar de coneixements a la vida real. Les evidències científiques mostren que l’ABP millora els aprenentatges conceptuals i procedimentals, alhora que permet desenvolupar les habilitats cognitives i les actituds col·laboratives i de recerca.

Cal distingir l’aprenentatge basat en problemes de l’aprenentatge basat en projectes. Tots dos parteixen de donar resposta a una situació de la realitat que promou qüestions o problemes interessants que l’alumne ha de resoldre. La diferència es troba en l’àmbit i el nombre de qüestions que cal respondre. En l’aprenentatge basat en projectes aquestes són diverses i abracen molts camps de coneixement. Per contra, i estrictament, l’ABP pot limitar-se a tractar un problema i una matèria.

Descripció i explicació

Tot i que hi ha diferents formats per dissenyar ABP, les recerques coincideixen en els principis que s’han de seguir:

1. Cal començar construint una situació problema o un problema obert, que és el focus de l’experiència d’aprenentatge i li dona sentit.

2. Els problemes que cal resoldre han de ser reals, concrets, complexos i plantejar un repte.

3. El problema ha de vincular el coneixement acadèmic (contingut curricular) a situacions de la vida real.

4. L’alumnat assumeix el rol de solucionar el problema. El professorat té un rol de tutor, assessor i guia.

5. L’alumnat ha de treballar en petits grups (d’entre 5 i 9 persones), la qual cosa afavoreix la responsabilitat de tothom i n’augmenta la motivació i el compromís.

6. Per tal que es pugui resoldre el problema, s’han de plantejar reptes amb sentit per a l’alumnat, dissenyats a partir de diferents nivells de complexitat i diversos tipus d’interessos. També s’ha de proporcionar prou informació en els diferents moments (procediments i tècniques que es necessitaran, passos per a la presa de decisions, pautes per a l’autoavaluació, etc.). Finalment, cal preveure els errors més freqüents per poder-los solucionar.

7. L’avaluació ha de tenir en compte tant el procés com els resultats i tant les accions individuals com les grupals. En aquest sentit, convé fomentar l’autoavaluació i la coavaluació.

Bibliografia

Díaz Barriga, F. (2005). Enseñanza situada: vínculo entre la escuela y la vida. McGraw Hill.

Morales, P. i Landa, V. (2004). Aprendizaje basado en problemas. Theoria, (13), 145-157.

Bando, R., Naslund-Hadley, E. i Gertler, P. (2019). Inquiry and Problem Based Pedagogy: Evidence from 10 Field Experiments. IDB.