La retroacció en els aprenentatges: evidències neuroeducatives. La retroacció durant les revisions mútues de cartes

L’EVIDÈNCIA EN LA PRÀCTICA

La retroacció durant les revisions mútues de cartes

Evidència aplicada

Comentaris d’una carta personal mitjançant una pauta de revisió.

Descripció, explicació, aplicació i condicions

Habitualment em presento i dono la benvinguda al nou curs amb una carta per a cada estudiant. Després realitzem activitats d’observació sobre les característiques que presenta (l’estructura externa i interna, el nivell de llengua...) i conjuntament elaborem uns criteris que han de complir aquests tipus de comunicacions i que formen la «Pauta per a la revisió de les cartes». Com a pràctica final, han de redactar una resposta al meu text, sempre seguint el mateix procés: planificació de l’escrit, textualització, revisió i redacció millorada de la versió definitiva. Aquesta revisió la realitzen intercanviant-se la carta entre ells i amb l’ajut d’una pauta, per la qual cosa solament se’n corregeix el que s’ha treballat.

És normal que a l’alumnat li passin per alt certs detalls, tot i que es pren el seu paper molt seriosament: se sent responsable del resultat final del treball del company i tem equivocar-se. D’aquí ve que els nois i noies cerquin més que mai una confirmació d’haver entès bé el que estan revisant i hi posin tota l’atenció. Jo no avaluo els que han escrit la carta, sinó els correctors (i de vegades en matiso els comentaris en referència a algun aspecte concret, encara que intento evitar-ho).

La revisió comporta un primer filtre per als textos, que m’arriben a les mans amb menys errors i amb qüestions més particulars per aclarir a cada estudiant. També constitueix una oportunitat molt potent d’aprenentatge, perquè basteix un pont entre el saber teòric i el pràctic, de manera que, quan els nois i noies es converteixen en revisors, utilitzen el que hem treballat i van interioritzant els conceptes mentre se’n serveixen per millorar els documents dels companys. No solament marquen suposats errors als textos, sinó que també han de comentar en què consisteixen incorporant-hi la terminologia específica amb l’ajut de la pauta (han de saber què estan avaluant) i fent-hi propostes de millora (imatges 1 i 2).

Aquests alumnes de tercer d’ESO ja estan habituats a aquesta pràctica des del curs anterior i saben que han de ser respectuosos amb els companys i assenyalar-ne tant els assoliments com el que n’és millorable. L’objectiu és ajudar, no jutjar (imatges 3 i 4). D’aquesta manera, es va conreant entre ells l’esperit col·laborador necessari perquè es creï un clima que afavoreixi l’aprenentatge a l’aula. Quan cadascú recupera el seu text, després d’haver viscut l’experiència de comentar el d’un company, té més clars els conceptes treballats, com també un criteri molt més format per valorar la retroacció rebuda i les seves pròpies produccions.

Bibliografia

CAMPS, T.; RIBAS, T. (1998): «Regulación del proceso de redacción y del proceso de aprendizaje: función de las pautas como instrumentos de evaluación formativa». Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, núm. 16, p. 49-60.

SCHNEUWLY, B.; BAIN, D. (1998): «Mecanismos de regulación de las actividades textuales: estrategias de intervención en las secuencias didácticas». Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, núm. 16, p. 25-46.

Rosalía Delgado Girón

Institut 9. Santa Coloma de Gramenet

rdelgado@xtec.cat