Evoquem a medi natural i social

Evidència aplicada

A l’escola Rosa Gisbert de Masdenverge, que pertany a la ZER Montsià, promovem en l’alumnat l’evocació per consolidar els coneixements adquirits de medi natural o medi social.

Descripció, explicació, aplicació i condicions

L’evocació requereix un esforç cognitiu que fa que tornin a la nostra consciència els continguts que hem tractat a l’aula. Més enllà de «llegir i rellegir la lliçó» (cosa que promou un aprenentatge repetitiu sense gaire sentit per a l’alumne, a més de donar una falsa sensació de saber-se la lliçó), l’evocació dels continguts conceptuals introduïts a l’àrea de medi a l’inici de cada sessió ajuda l’alumne a estructurar el tema, millorant la seva comprensió i ajudant-lo a adquirir un aprenentatge més profund i durador.

A cada sessió es reserva un espai d’uns 15 minuts per a l’evocació mitjançant preguntes orals als alumnes sobre conceptes i diversos aspectes tractats en les sessions anteriors. Aquesta evocació és acumulativa, és a dir, en cada sessió s’evoquen els continguts clau donats en la sessió anterior, i així successivament de manera sumativa i gradual.

L’avaluació no és de caràcter qualificatiu sinó formatiu. L’objectiu no és un avís, sinó que aprenguin i estructurin adequadament aquest aprenentatge.

És important que entenguem que per a una optimització de l’efecte de l’evocació és positiu deixar alguns aspectes de tant en tant sense preguntar durant un parell (o més) de sessions, perquè l’esforç de recordar el que han après sigui més gran i, per tant, es fixi més bé en la memòria a llarg termini dels nostres alumnes. I és que «oblidar», curiosament, ens ajuda a fixar més bé aquest contingut un cop som capaços d’evocar-lo i portar-lo a la nostra memòria de treball. Exemple: que l’alumne expliqui en veu alta el procés de fotosíntesi ho podem fer de manera intermitent al llarg de les sessions dedicades al tema de les plantes.

La diversificació de les evocacions d’uns quants alumnes sobre un mateix concepte afegeix detalls, enfocaments, estructures i vocabulari cada cop diferents que enriqueixen aquells que els escolten i no dominen encara aquell terme o concepte. Aquestes diferents evocacions també donen peu que el mestre formuli noves preguntes que no s’hagin fet en sessions anteriors, i empenyen els alumnes a establir noves connexions entre el que ja saben i el nou repte plantejat mitjançant la nova pregunta.

Quan el docent comprova que ja dominen oralment certs conceptes, practicar l’evocació per escrit és una manera més eficaç encara, si és possible, de fixar aquests continguts a la memòria a llarg termini. També podem utilitzar l’evocació escrita per refermar els conceptes que encara no s’han consolidat.

Com a colofó de l’experiència, durant el curs posterior es passa als estudiants diversos tests per posar-los en la tessitura de «Què recordes del que vas aprendre l’any passat?». En el nostre cas aquests tests els hem fet mitjançant el Classroom. L’experiència és summament gratificant per a tots perquè prenen consciència del gran avanç que han fet i de com l’evocació els ha portat a un domini de la matèria que abans no tenien, basat en la comprensió i, sí, també en la memòria.

Bibliografia

RUIZ, H. (2020): ¿Cómo aprendemos? Una aproximación científica al aprendizaje y la enseñanza. Barcelona. Graó.

Autor

Albert Reverter Garcia

Escola Rosa Gisbert. Masdenverge (Tarragona)

efectomcguffin@gmail.com