Las interacciones que s’estableixen als grups interactius amb tecnologia acompleixen un paper fonamental en el complicat període d’aprenentatge digital, ja que possibiliten la construcció d’un futur digital entre professionals de l’educació, familiars, nenes i nens perquè aquests últims reflexionin, aprenguin a ser crítics amb la tecnologia i al mateix temps augmentin el coneixement instrumental i els valors socials. Les escoles que incorporen aquesta actuació d’èxit mostren una acceleració en els continguts escolars i el desenvolupament d’habilitats digitals.

Interaccions dialògiques a l’entorn del context digital a les aules

Fonamentació

La infància i l’adolescència representen un període crucial per desenvolupar habilitats i pensament crític en l’entorn digital.

L’ús d’internet s’ha anat interioritzant en la vida de la infància, des de l’ús de les aplicacions fins a la navegació en llocs web. Segons l’ONTSI (ONTSI, 2022), el 98% de les nenes i els nens d’entre deu i quinze anys d’Espanya consumeixen diàriament contingut en línia. Aquesta accessibilitat els ofereix un augment d’experiències a la xarxa, que poden ser positives o negatives en funció de com es facin servir (Flecha i altres, 2020).

L’escola és una de les institucions clau per potenciar aquestes interaccions educatives de qualitat amb la finalitat d’augmentar el coneixement, la capacitat crítica i les habilitats digitals de totes les nenes i nens. Malgrat això, en els últims anys alguns centres educatius han incorporat programes i accions sense evidències científiques que incloïen les TIC. Aquestes pràctiques, promogudes per persones pro-tech que feien pronòstics sense proves, al final solien ser un fracàs en l’educació de les nenes i els nens (Pane i altres, 2017).

Conèixer les evidències científiques internacionals en relació amb les pràctiques educatives digitals és crucial i es recomana que el professorat n’estigui al dia, amb la finalitat que siguin crítics i coneixedors de les pràctiques existents en el mercat educatiu. Triar i aplicar accions digitals comprovades científicament marquen la diferència posterior en els resultats acadèmics i socials de l’alumnat.

Descripció i explicació

Els grups interactius permeten organitzar l’aula en petits grups heterogenis en què hi ha, a cadascun d’ells, persones voluntàries encarregades de gestionar les interaccions que s’hi estableixen. La tecnologia s’acostuma a incorporar almenys en un d’aquests grups reduïts, i és un complement més del contingut educatiu que el professorat responsable vol tractar. Les persones voluntàries i la persona responsable estableixen interaccions amb la finalitat que l’alumnat adquireixi coneixement digital i instrumental.

Bibliografia

Flecha, R, et al. (2020). Effects of the Use of Digital Technology on Children’s Empathy and Attention Capacity. NESET.

Oro, B.; Palomar, J.D. (2018). «Aprendizaje de las competencias digitales en colectivos vulnerables a través de los Grupos Interactivos». Research on Ageing and Social Policy (RASP). Núm. 6(1), pp. 53-81.

Pane, J. F., i altres (2017). Informing Progress: Insights on Personalized Learning Implementation and Effects. RAND Corporation.

Velasco, L. (2022). El uso de las tecnologías por los menores en España. ONTSI. Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital.