La formació del professorat que està basada en evidències científiques d’impacte social han demostrat tenir un gran impacte, contribuint a l’èxit acadèmic i social de tot l’alumnat.

La importància de la formació permanent del professorat

Consigna de l’evidència

El treball del professorat és la clau més important per aconseguir els millors resultats possibles en educació. Per tant, és fonamental que el professorat rebi la millor formació disponible, la que està basada en evidències científiques d’impacte social, les quals són publicades a les principals revistes de la comunitat científica internacional i mostren les accions i els programes que possibiliten les millores per assolir resultats alts per a tot l’alumnat i en tots els contextos.

Fonamentació

La recerca revela que el professorat modifica les seves pràctiques com a conseqüència de participar en diversos programes de formació professional (Roca i altres, 2021). Tot i això, alguns estudis han evidenciat que sovint, malgrat el canvi de pràctiques, les formacions del professorat solen tenir un impacte escàs i limitat. El professorat percep que els canvis derivats d’aquestes formacions no tenen un impacte significatiu en l’aprenentatge de l’estudiantat (Opfer i Pedder, 2011). Contràriament, la investigació mostra que quan el professorat té accés al coneixement científic i fonamenta la seva presa de decisions en evidències científiques, s’observa una millora en els resultats escolars (Dunn i altres, 2013). La formació dialògica del professorat, que es basa en evidències científiques d’impacte social, repercuteix positivament a les escoles millorant tant els aprenentatges instrumentals com la convivència (Aubert i altres, 2009).

Descripció i explicació

Les tertúlies pedagògiques dialògiques (TPD) són una actuació d’èxit fonamentada en la formació dialògica, aconseguint així una formació del professorat eficaç (Flecha, 2015). Les TPD consisteixen en la construcció col·lectiva de coneixement mitjançant la lectura d’articles o llibres científics sobre educació. En aquestes tertúlies, el professorat fa aportacions i debats per millorar la seva pràctica educativa i els resultats obtinguts. Els diàlegs generats es basen en el diàleg igualitari, on els debats es determinen per la validesa dels arguments i no per la posició de poder de cada participant. L’impacte d’aquestes formacions és considerable i ja s’ha reproduït arreu del món en contextos molt diversos.

Referències bibliogràfiques

Aubert, A.; García, C.; Racionero, S. (2009). «El aprendizaje dialógico». Cultura y Educación, 21(2), p. 129-139.

Dunn, D.S., i altres (2013). «Evidence based teaching: Tools and techniques that promote learning in the psychology classroom». Australian Journal of Psychology, 65(1), p. 5-13.

Flecha, R. (2015). Successful educational actions for inclusion and social cohesion in Europe. Springer.

Opfer, V.D.; Pedder, D. (2011). «Conceptualizing teacher professional learning». Review of Educational Research, 81(3), p. 376-407.

Roca-Campos, E., i altres (2021). «Educational impact evaluation of professional development of in-service teachers: The case of the dialogic Pedagogical Gatherings at Valencia ‘on giants’ Shoulders». Sustainability, 13(8), p. 4275.