La zona de desenvolupament proper (ZDP)

L’aprenentatge només resulta d’un ensenyament adreçat al nivell de desenvolupament potencial (màxim nivell on l’estudiant pot arribar), no al nivell de desenvolupament real (nivell de coneixement previ).

Aquest ensenyament és eficaç amb tot tipus de continguts: factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Fonamentació

El creador de la psicologia sociocultural, L.S. Vigotski, va identificar que, quan l’ensenyament s’adreça a nivells de desenvolupament que ja s’han assolit (és a dir, els coneixement previs o nivell de desenvolupament real), els infants no avancen cap a un estadi superior de desenvolupament sinó que romanen darrere. Això ho va demostrar fins i tot en els casos que podien semblar més difícils, com els de nens i nenes amb retard mental. Si es partia que aquests infants tenien moltes dificultats per al raonament abstracte i no se’ls plantejaven activitats en què l’havien d’emprar, no arribaven a desenvolupar mai els rudiments de pensament abstracte de què disposaven.

A més, Vigotski va mostrar que la distància entre el nivell de desenvolupament real i el nivell de desenvolupament potencial, que va anomenar zona de desenvolupament proper, requereix la comunitat, concretament la guia de persones adultes i les interaccions comunicatives amb iguals més competents.

Descripció i explicació

El desenvolupament és conseqüència de l’ensenyament-aprenentatge; l’estudiant només desenvolupa allò que se li ensenya. Mentre que adaptar l’ensenyament a les dificultats o als nivells de coneixement previ bloqueja el desenvolupament, oferir un ensenyament de màxims a tot l’alumnat i dissenyar els contextos d’aprenentatge de manera que es disposi de les interaccions necessàries per assolir-lo −interaccions amb diversitat de persones adultes (Vigotski no limitava la guia adulta al professorat) i amb iguals més hàbils− permet que tothom assoleixi fites superiors en el seu desenvolupament.

La transferència a la pràctica d’aquest principi és clara: cal abandonar les adaptacions curriculars i presentar alts reptes cognitius a tot l’alumnat en totes les àrees curriculars i etapes educatives, perquè és només l’activitat neuronal que resulta d’aquesta exposició i pràctica la que produeix desenvolupament. Les actuacions educatives d’èxit ja ho estan fent i estan aconseguint resultats excel·lents.

Bibliografia

AUBERT, A. i altres (2008). Aprendizaje dialógico en la sociedad de la información. Barcelona: Hipatia.

LOPEZ DE AGUILETA, G.; SOLER-GALLART, M. (2021). «Aprendizaje significativo de Ausubel y segregación educativa». Multidisciplinary Journal of Educational Research, vol. 11(1), p. 1-19.

VIGOTSKY, L.S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.

— (1993). Pensamiento y lenguaje. Madrid: Visor.

Autora

Sandra Racionero-Plaza

Professora agregada de la Universitat de Barcelona

sandraracionero@ub.edu