L´educació artística promou el pensament crític, reflexiu, sensible i creatiu

L’educació artística és un espai que serveix per generar aprenentatges que afavoreixin el pensament crític, reflexiu, sensible i creatiu, a través del desenvolupament de temes que contribueixin a construir identitats arrelades en creences i valors.

A més a mes dels aprenentatges específics de les difernts expressions artístiques afavoreixin el pensament crític, reflexiu, sensible i creatiu

Fonamentació

La construcció de significats no es troba només en l’acte de veure quelcom, sinó també en les associacions que la persona estableix quan ho està veient (Arnheim, 1999). Aquest fet és traslladable a qualsevol altre acte perceptiu. Val a dir que en els processos d’aprenentatge que connecten l’educació i les arts es desencadenen connexions hipertextuals i rizomàtiques que afavoreixen el pensament creatiu, per tant, els aprenentatges són complexos i indefectiblement significatius, perquè, davant d’una proposta didàctica, l’estudiant no té el camí traçat, sinó que l’ha d’anar construint en el procés de generació d’idees resultants de l’experimentació, de la imaginació projectiva i de la inferència relacionada amb altres situacions viscudes. D’aquesta manera, els sabers inicials s’amplien i es diversifiquen, però el més important de tot és que alhora també influeixen en la creació d’estructures mentals flexibles i obertes. La plasmació de tot plegat es concreta en el procés creatiu, a través de l’expressió del pensament assentat en aprenentatges significatius.

Descripció i explicació

Els processos creatius són caòtics i interconnectats, no mostren una seqüència lineal i cerquen camins sinàptics per a cada situació (Mesías, 2019), per això l’educació artística pot propiciar situacions d’ensenyament-aprenentatge que mobilitzin connexions interdisciplinàries i transdisciplinàries. Des d’aquesta perspectiva, cal implementar propostes amb metodologies en les quals l’alumnat es pugui implicar de manera activa i compromesa per promoure aprenentatges vivencials, significatius i, en conseqüència, perdurables en el temps. A tall d’exemple i de manera molt general, a l’etapa d’educació infantil es poden focalitzar en la descoberta de la relació del jo amb l’espai des d’accions performatives; a l’educació primària, posar el focus en les dimensions artístiques amb una mirada crítica i reflexiva envers entorns i temes diversos, i a l’etapa de l’educació secundària pot fomentar-se l’aprenentatge dialògic a partir de pràctiques contemporànies que traspassin les disciplines artístiques tradicionals.

En qualsevol cas, els ritmes i els estils d’aprenentatge, així com les històries de vida i els interessos personals, són elements clau per considerar en la pràctica de l’educació artística.

Referències bibliogràfiques

Arnheim, R. (1999). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona: Paidós.

Mesías, J. M. (2019). Educación Artística Sensible. Cartografía contemporánea para educadores. Barcelona: Graó.

Autora

Silvia Burset Burillo

Universitat de Barcelona

sburset@ub.edu