Interaccions de solidaritat que potencien els aprenentatges

L’ajuda mútua afavoreix el rendiment acadèmic i millora la cohesió social.

Aquesta evidència ha demostrat ser eficaç en el desenvolupament de competències acadèmiques i en la millora de les actituds prosocials.

Fonamentació

Les persones som altruistes i solidàries des dels nostres primers anys de vida. Dècades de recerca han evidenciat que naixem amb la predisposició d’ajudar les persones del nostre entorn quan es troben en alguna mena de dificultat. Per exemple, si ens cau un objecte davant d’un nen o una nena de 24 mesos, no dubtaran a collir-lo i donar-nos-el, especialment si ens mostrem tristos o afectats per aquesta petita pèrdua momentània. Així ho va demostrar l’experiment que va dissenyar i dur a terme Michel Tomasello, professor i investigador de Psicologia i Neurociència de la Universitat de Duke. Els descobriments de Tomasello (2009) revelen que des de molt petits i petites tenim tendència a ajudar-nos. Aquesta capacitat sorprenent és una de les qualitats que ens fan eminentment humans, ja que ser altruistes i solidaris/àries ens uneix en dinàmiques de cooperació que són a la base dels grans avenços en la història de la humanitat.

Descripció i explicació

Si bé disposem d’aquestes capacitats de manera gairebé innata, el context social modela aquests comportaments altruistes i solidaris. Per exemple, la recerca que vam fer per conèixer els factors que afavoreixen la convivència positiva en un context multicultural i de nivell socioeconòmic baix va demostrar que les interaccions d’ajuda i solidaritat dins de l’aula eren clau. En concret, quan l’alumnat s’organitza en grups interactius (grups petits i heterogenis que potencien la interacció entre iguals dinamitzats per una persona adulta voluntària), les interaccions d’ajuda i solidaritat són majoritàries. Per això, cal assegurar que a la base hi ha els principis de l’aprenentatge dialògic, que han demostrat promoure les millores acadèmiques i socials més grans. Així, totes les escoles poden ser l’escenari idoni perquè con-tinuem desenvolupant aquesta capacitat solidària, cosa que ens acosta a assolir una societat més justa i cohesionada.

Referència bibliogràfica

Tomasello, M. (2009). Why we cooperate. Cambridge, MA: MIT Press.

Bibliografia

Aubert, A. i altres (2008). Aprendizaje dialógico en la sociedad de la información. Barcelona: Hipatia.

Khalfaoui, A, García-Carrión, R., Villardón-Gallego, Lo. y Duque, E. (2020). Help and Solidarity Interactions in Interactive Groups: A Case Study with Roma and Immigrant Preschoolers. Social Sciences, 9(7), 116.

Andrea Khalfaoui Larrañaga

Universitat de Deusto

Andrea.khalfaoui@deusto.es