Són els deures un deure de l´educació, o és l´educació en si el propi deure?

Evidencia aplicada

A l’Escola Virolai els deures són una continuïtat dels aprenentatges, i han de tenir un propòsit, ser eficients, estar vinculats a l’adquisició de coneixements i motivar.

Descripció, explicació, aplicació i condicions

L’Escola Virolai, de Barcelona, és un centre concertat que cobreix els nivells d’ensenyament que van des de la llar d’infants fins al batxillerat. Ja fa uns quants anys ens vam qüestionar el paper tradicional dels deures que el nostre alumnat estava realitzant.

El canvi de mirada que ens va fer posar l’estudiant al centre del procés d’aprenentatge estava destinat a entrar en conflicte amb moltes pràctiques educatives que es duien a terme aleshores. Transformar un enfocament centrat en l’«ensenyament» a un altre d’orientat a l’«aprenentatge» implicava un gir de cent vuitanta graus. I, com tota llum, les ombres que se’n generaven arribaven també a un altre lloc.

Abans, el focus que il·luminava el docent al final de l’aula feia estar els nois i noies a l’ombra. Aquesta foscor sobre l’alumnat amagava una avaluació memorística que havia de ser preparada d’alguna manera. En una època en què la memòria i la reproducció de procediments era sinònim de saber, fer deures era una opció coherent per «aprendre». Els deures entesos com una repetició descontextualitzada d’exercicis, una resposta a preguntes creades en base a una teoria literalment copiada de la font d’informació proporcionada per l’escola o una memorització de textos servia l’aprenent per sobreviure a aquells exàmens que avaluarien els seus coneixements.

Per contra, quan comencem a col·locar el focus de llum al voltant de tota la classe per il·luminar l’alumnat, es deixen de generar ombres, perquè en aquest cas s’està aprenent al llarg del procés. En aquest instant l’avaluació canvia, el docent en té informació constant i els nois i noies han de demostrar que estan assolint els objectius d’aprenentatge. Ara que la llum els enfoca, estan actius tot el dia. No han d’esperar a acabar la jornada escolar per començar a fer treballar el cervell. En aquesta situació, la personalització dels aprenentatges serà la clau de l’èxit en el desenvolupament de cadascun dels infants i joves, ja que inclourà també la necessitat o no de continuar els aprenentatges fora del centre, ja sigui durant les activitats extraescolars o a casa. I els podem considerar deures, però en aquest cas seran productius. Aquesta continuïtat ha de representar un complement que aporti un extra, reforci necessitats o els ajudi a enllestir tasques que no hagin pogut acabar a l’escola. Aquesta visió dels deures ajuda a establir temps d’organització personal (TOP), reforçar l’autonomia, l’autogestió i la responsabilitat, tot augmentant la motivació, l’esforç i, sobretot, l’aprenentatge.

Bibliografia

Effective primary teaching practice 2016. Teaching Schools Council, 2016. https://bit.ly/3iFrlcI

Dumond, H., Istance, D. i Benavides, F. (Ed.). La naturaleza del aprendizaje: Investigación para inspirar la práctica. OECD. Centre for Educational Research and Innovation.

Kelleher, I. (27 juny 2017). How to shift a school towards better homework. The Learning Scientists. http://bit.ly/3016QJA

Best Evidence in Brief. IEE i Center for Research and Reform in Education. Johns Hopkins University. https://www.stem.org.uk/resources/collection/319383/institute-effective-education-best-evidence-brief

Sandra Entrena Ortega

Directora de l’Escola Virolai

sentrena@virolai.com