Els deures serveixen de molt poc o res a l’educació primària, poc o molt poc a la secundària inferior i són més rellevants a la secundària superior.

Comunament amb els deures es refereix a l’aprenentatge de continguts factuals i conceptuals que preparen per a l’exercitació de continguts procedimentals.

Els deures escolars

Fonamentació

Aquesta és la definició canònica dels deures: «tasques que el professorat mana a l’alumnat, les quals s’han de fer fora del temps docent (no instruccional)» (Cooper, 2007). No obstant això, dista de ser clar què són els deures. Són, per exemple, les activitats que es fan en una acadèmia?, el visionat d’una pel·lícula?, la lectura d’un llibre?

L’autor més referenciat és Cooper (2007), qui va fer diversos treballs basats en la metaanàlisi, l’últim dels quals es va publicar el 2007 al seu llibre The Battle Over Homework. És famosa la seva regla dels deu minuts, segons la qual els deures no haurien d’ocupar als infants més de deu minuts al dia (només de dilluns a dijous) el primer curs de primària, i afegir-hi deu minuts per curs a mesura que s’avança d’any fins a un màxim de dues hores diàries a la secundària (més temps és inútil). Cooper defensa la idea que els deures contribueixen a fomentar la responsabilitat personal de l’alumnat. El problema és que no hi ha cap recerca que avali aquestes propostes. En realitat, i com Kohn (2007) ja va criticar, el que Cooper troba és un cert grau de correlació entre els deures i els resultats escolars. Però, correlació no és causalitat.

Descripció i explicació

Amb les dades de recerques internacionals com el PISA o el TIMSS es posa de manifest que a Espanya l’alumnat dedica molt temps als deures. Tanmateix, això no es tradueix en què el rendiment sigui més elevat que el d’alguns països en què l’alumnat empra poc temps a fer aquestes tasques. Els deures són majoritàriament repetitius, que de segur que això és fruit d’un currículum tan reiteratiu com extens.

Trautwein i Köller (2003) van assenyalar que, malgrat la història prolongada de la recerca sobre els deures, en l’estudi d’aquesta qüestió s’està lluny de poder explicar quina relació hi ha entre els deures i el rendiment escolar. Potser seria convenient fer estudis qualitatius per analitzar exactament en què consisteixen els deures, per saber quantes d’aquestes tasques són exercicis proposats pels llibres de text o per les explicacions del professorat. Així mateix, amb una recerca etnogràfica que impliqués entrar

a les llars podríem calibrar el grau d’interès i d’atenció que l’alumnat i les famílies dipositen en aquestes tasques.

Bibliografia

Cooper, H. (2007). The Battle Over Homework: Common Ground for Administrators, Teachers, and Parents. Sage.

Kohn, A. (2007). The Homework Myth: Why Our Kids Get Too Much of a Bad Thing. Da Capo Press.

OECD (2014). ¿Perpetúan los deberes las desigualdades en educación? PISA in Focus, (46). http://bit.ly/3ETkxzX

Trautwein, U. i Köller, O. (2003). The Relationship Between Homework and Achievement. Still Much of a Mystery. Educational Psychology Review, 15(2), 115-145. www.jstor.org/stable/23361516