Involucrar activament les famílies en els centres educatius en diferents espais millora els resultats i la convivència

S’ha demostrat que certes formes de participació familiar tenen un impacte en l’acceleració dels aprenentatges per a tot l’alumnat i contribueixen a la prevenció de conflictes.

La participació activa de les famílies

El desenvolupament i aprenentatge de l’alumnat està estretament vinculat a la naturalesa comunicativa i dialògica de la societat. L’aprenentatge s’accelera quan multipliquem i diversifiquem les interaccions socials sota determinades condicions, com la igualtat i la qualitat d’aquests diàlegs. Involucrar activament les famílies en els centres educatius en diferents espais millora els resultats i la convivència; independentment del seu nivell socioeconòmic o educatiu.

Fonamentació

Tot sovint es pot observar com la pràctica educativa, en no estar basada en evidències científiques, comporta efectes adversos per a la inclusió educativa. Així, per exemple, predomina en l’àmbit internacional en l’organització de l’aula l’estructura IRE (iniciació-resposta-avaluació), en què l’alumne la major part del temps és receptor d’un coneixement acadèmic que, en paraules de Freire, anomenaríem educació bancària (1970). Cal preguntar-se com es podria incloure la intel·ligència cultural dels alumnes per afavorir una implicació i aprenentatge superiors.

Vigotski ja indicava que la interacció permet a l’alumnat assolir metes cognitives que tot sol no hauria pogut aconseguir (1978). Si aquestes interaccions són diverses, el desenvolupament pot arribar a ser més gran. Bruner proposa que l’aula esdevingui una petita comunitat en què els alumnes s’ajudin mútuament amb diferents adults com a referents (Bruner, 1996). La participació de les famílies en espais d’aprenentatge, decisió o avaluació dels centres educatius contribueix a aquesta diversitat d’interaccions, a la dinamització de les interaccions, i aporta el fons cultural de les comunitats. No obstant això, les evidències científiques també adverteixen que no totes les interaccions aconsegueixen el mateix impacte en el desenvolupament cognitiu i el benestar emocional (Flecha, 1997).

Descripció i explicació

A l’aula, Valls i Kyriakides ens indiquen que, quan aquestes interaccions estan coordinades, s’obtenen millors resultats (2013), el professor ja no és l’únic adult referent i les famílies, des de la seva intel·ligència cultural, contribueixen a dinamitzar les interaccions i proporcionar el fons cultural de l’entorn. Aquesta participació de les famílies i de la comunitat en els espais educatius no es redueix a l’aula, sinó que també es trasllada a altres espais fonamentals de la vida educativa a través de comissions i assemblees, contribuint a les preses de decisió del centre per construir un centre inclusiu, així com participant en els processos d’avaluació per augmentar la qualitat educativa i superar els diversos reptes que apareixen en la vida quotidiana. Aquesta participació se sosté a través del diàleg igualitari i les pretensions de validesa. La implicació d’aquestes famílies suposa una contribució rellevant per accelerar aprenentatges per a tot l’alumnat, reduir l’absentisme, augmentar la motivació de l’alumnat, la solidaritat i la creació de sentit i contribueix a la prevenció de conflictes. La transformació de les desigualtats va més enllà del context escolar i repercuteix en les vides personals dels participants.

Referències bibliogràfiques

Bruner, J. (1996). The Culture of Education. Cambridge: Harvard University Press.

Flecha, R. (1997). Compartiendo palabras .Barcelona: Paidós.

Freire, P. (1970). Pedagogy of the Oppressed. London: Penguin.

Valls, R., i altres (2022). «Qualitative methodology innovation that promotes educational success of children of immigrant families in disadvantaged contexts». International Journal of Qualitative Methods, 21. https://doi.org/10.1177/16094069221078735.

Vygotsky, L. (1978). Mind in Society Development of Higher Psychological Processes. Harvard University Press.

Autora

Lena de Botton

Universitat de Barcelona