La formació dialògica del professorat, que es basa en evidències científiques d’impacte social, repercuteix positivament a les escoles

Determinades formacions del professorat han demostrat tenir un gran impacte, de manera que han contribuït a l’èxit acadèmic i social de tot l’alumnat.

La importància de la formació permanent del professorat

El treball del professorat és la clau més important per aconseguir els millors resultats possibles en educació. Per tant, és fonamental que el professorat rebi la millor formació disponible, la que està basada en evidències científiques d’impacte social, que són les evidències publicades a les principals revistes de la comunitat científica internacional i que mostren les accions i els programes que possibiliten les millores per assolir resultats des de les altes expectatives per a tot l’alumnat i en tots els contextos.

Fonamentació

La recerca revela que el professorat modifica les seves pràctiques com a conseqüència de participar en diversos programes de formació professional (Roca i altres, 2021), però uns quants estudis han evidenciat que sovint, encara que es canviïn les pràctiques, les formacions del professorat solen tenir un impacte escàs i limitat. De fet, el professorat percep que els canvis derivats d’aquestes formacions no tenen un impacte en l’aprenentatge de l’estudiantat (Opfer i Pedder, 2011). En canvi, la investigació mostra que quan el professorat té accés al coneixement científic i fonamenta la seva presa de decisions en evidències científiques, s’observa una millora en els resultats escolars (Dunn i altres, 2013). La recerca ha demostrat que la formació dialògica del professorat, que es basa en evidències científiques d’impacte social, repercuteix a les escoles, és a dir, aconsegueix millorar tant els aprenentatges instrumentals com la convivència (Aubert i altres, 2009).

Descripció i explicació

Les tertúlies pedagògiques dialògiques (TPD) són una actuació d’èxit basada en la formació dialògica que aconsegueixen que la formació del professorat sigui eficaç (Flecha, 2015). Les TPD consisteixen en la construcció col·lectiva de coneixement al voltant de la lectura d’articles o llibres científics sobre educació. A les TPD, el professorat fa aportacions i debats amb l’objectiu de millorar la seva pràctica educativa i els resultats obtinguts. Els diàlegs que es generen a les TPD sempre es basen en el diàleg igualitari: els debats es dirimeixen en funció de la validesa dels arguments exposats, no de la posició de poder de cada participant. L’impacte d’aquestes formacions és notori i ja s’ha reproduït arreu del món en contextos molt diversos.

Referències bibliogràfiques

Aubert, A.; García, C.; Racionero, S. (2009). «El aprendizaje dialógico». Cultura y Educación, 21(2), p. 129-139.

Dunn, D.S., i altres (2013). «Evidence‐based teaching: Tools and techniques that promote learning in the psychology classroom». Australian Journal of Psychology, 65(1), p. 5-13.

Flecha, R. (2015). Successful educational actions for inclusion and social cohesion in Europe. Springer.

Opfer, V.D.; Pedder, D. (2011). «Conceptualizing teacher professional learning». Review of Educational Research, 81(3), p. 376-407.

Roca-Campos, E., i altres (2021). «Educational impact evaluation of professional development of in-service teachers: The case of the dialogic Pedagogical Gatherings at Valencia ‘on giants’ Shoulders». Sustainability, 13(8), p. 4275.