El poder de l'evocació en l'aprenentatge

Cal instar amb freqüència l’alumnat a completar tasques que requereixin l’evocació, és a dir, recuperar de la memòria aprenentatges ja adquirits.

L’evocació és eficaç tant per promoure l’aprenentatge de fets i conceptes com per facilitar l’aplicació del nou coneixement en la resolució d’un problema.

Fonamentació

Els estudis adreçats a posar a prova l’eficàcia de l’evocació normalment comparen l’aprenentatge adquirit per un grup d’estudiants després de completar una tasca d’evocació amb el d’un altre grup d’estudiants de característiques semblants que practica un altre tipus d’estratègia d’aprenentatge, com la relectura, el subratllat o la realització de mapes conceptuals. El temps que transcorre entre les sessions d’entrenament en una o altra estratègia d’aprenentatge i l’avaluació dels aprenentatges adquirits pot oscil·lar entre uns minuts i diversos dies.

Aquest tipus d’investigació és abundant i ha llançat resultats positius en l’aprenentatge de diferents tipus de matèries, com les ciències naturals, la història o la llengua; en estudiants de totes les etapes educatives, des d’infantil a la universitat, i en contextos diferents, com en escenaris artificials de laboratori o aules reals dins d’un centre escolar.

Descripció i explicació

El paper de l’evocació va més enllà que el de la simple comprovació o qualificació del que s’ha après. En la mesura en què aquesta estratègia promou l’adquisició de aprenentatges duradors i significatius en totes les etapes educatives i en un ampli ventall de matèries, la planificació i execució de tasques d’evocació hauria de ser una pràctica habitual dins de les aules. Més encara quan la seva adopció no requereix recursos personals ni materials addicionals.

En les primeres etapes educatives les activitats d’evocació poden consistir a demanar als nens i nenes que identifiquin un aprenentatge concret en un context nou o que l’expliquin amb les seves pròpies paraules a un company.

En els últims cursos de primària i en les etapes de secundària i batxillerat també es poden incorporar activitats que consisteixin a contestar qüestionaris o aplicar el que s’ha après en una nova situació.

Bibliografia

BJORK, R.A. (1994): «Memory and metamemory considerations in the training of human beings», a METCALFE, J.; SHIMAMURA, A. (ed.): Metacognition: Knowing about knowing. Cambridge, MA. MIT Press, p. 185–205.

KARPICKE, J.D. (2012): «Retrieval based learning: Active retrieval promotes meaningful learning». Current Directions in Psychological Science, núm. 21, p. 157-163.

YANG, C. i altres (2021): «Testing (quizzing) boosts classroom learning: A systematic and meta-analytic review». Psychological Bulletin, núm. 147, p. 399-435.