Aprenentatge social i emocional

Cal enir present l’estat emocional de l’alumnat abans d’iniciar qualsevol sessió d’aprenentatge i valorar-ne els aspectes de socialització.

Els aspectes emocionals i socials són la clau de volta de tots els aprenentatges: factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Fonamentació

El coneixement científic que ens aporta la neurociència ens mostra que les emocions són patrons de reacció que es desencadenen en situacions que requereixen una resposta immediata. Les emocions són crucials per sobreviure, de manera que el cervell considera que qualsevol aprenentatge que dugui emocions associades és especialment rellevant i l’integra amb més eficàcia i eficiència. Tot el que s’aprèn –fets, conceptes, procediments i actituds–, tant de manera conscient com a través de qualsevol experiència diària, queda emmagatzemat al cervell en connexions neuronals (dites també sinàptiques) a través de la plasticitat neuronal. Ara bé, les emocions que s’experimenten també deixen empremta a través de connexions neuronals, de manera que el coneixement que s’aprèn i l’estat emocional amb què s’ha adquirit hibriden dins el cervell i es condicionen de manera recíproca. En aquest context, les relacions socials són una font molt important d’estats emocionals i de suport també emocional, atès que les xarxes neuronals que les gestionen incorporen de manera central les zones emocionals del cervell, com l’amígdala.

Descripció i explicació

La relació neural que s’estableix entre els aprenentatges de fets, conceptes, procediments i actituds, com també l’estat emocional i social en què s’han produït, converteixen les emocions en la clau de volta dels aprenentatges. Tanmateix, no és equivalent aprendre amb temor que fer-ho a través de la curiositat, l’alegria i la sorpresa. En el primer cas, la por és l’emoció que ens impulsa a fugir o a amagar-nos d’una amenaça i que contribueix a formar persones menys transformadores, proactives i amb més dificultats per implicar-se en nous aprenentatges de manera volguda. En canvi, l’alegria, que és una emoció que transmet confiança en un mateix i en els altres i que per tant es vincula a la socialització, la curiositat i la sorpresa, estimula personalitats més transformadores i proactives, amb més predisposició a assumir nous reptes i aprenentatges. Aquests estats emocionals s’han de transmetre des de la infantesa i durant totes les etapes educatives, no només a través de les activitats d’aula, sinó també mitjançant l’exemple dels professionals de l’educació, perquè estimulen el sistema de neurones mirall i permeten transmetre aquestes actituds vitals als estudiants.

Referències bibliogràfiques

ADOLPHS, R. (2009): «The social brain: Neural basis of social knowledge». Annual Review of Psychology, núm. 60, p. 693-716.

DOLCOS, F. i altres (2020): «Neural correlates of emotion-attention interactions: From perception, learning, and memory to social cognition, individual differences, and training interventions». Neuroscience & Biobehavioral Reviews, núm. 108, p. 559-601.

TYNG, C.M. i altres (2017): «The Influences of Emotion on Learning and Memory». Frontiers in Psychology, núm. 8, p. 1454.

Autor

David Bueno i Torrens

Director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1ST

Universitat de Barcelona

dbueno@ub.edu