El modelatge i les metodologies al servei de la coeducació

Evidència aplicada

L’entorn d’aplicació de l’evidència es du a terme a l’Escola Sadako, de Barcelona.

Descripció, explicació, aplicació i condicions

A l’escola Sadako som conscients que el modelatge és un element clau a l’hora de revertir les inèrcies dels rols associats al gènere. Per millorar la nostra actaució és indispensable crear espais de pràctica reflexiva, amb observacions entre iguals, que ens ajudin a identificar millor el nostre llenguatge i les nostres actuacions, a fi de garantir un modelatge igualitari entre el nostre alumnat. Creiem també que, més enllà de les persones, element fonamental en l’aprenentatge empàtic i mimètic dels infants, les eines, les metodologies i l’abordatge de la formació afectivo-sexual tenen un paper cabdal en el model coeducatiu que s’imparteix. La implantació d’estructures com ara el treball cooperatiu, per exemple, esdevenen una eina excel·lent per fomentar un model igualitari entre homes i dones. Aprendre en estructures cooperatives basades en la riquesa de la pluralitat dels grups heterogenis comporta l’acceptació i la valoració de la diferència. Així doncs, no cal evitar ni destruir la diferència, cal utilitzar-la per trencar estereotips i millorar la convivència.

En els darrers temps també hem procurat redissenyar els espais, d’una forma especial el d’esbarjo, que possiblement es converteix en la zona més social del centre educatiu. És aquí on es reprodueixen les conductes més estereotipades de l’escola i on cal practicar una discriminació positiva més contundent per erradicar els biaixos sexistes. Creiem que en aquests espais cal incloure-hi materials inespecífics de joc simbòlic i creatiu i desplaçar-ne la pràctica hegemònica del futbol, per incloure-hi uns altres jocs dinàmics, amb pilota o sense, que fomentin la participació per igual de nens i nenes, amb rols que minimitzin els clixés socials més masculinitzats, com ara l’ús de la força, l’agressivitat física o verbal o l’exclusió, actuacions malauradament molt associades a la pràctica del futbol.

Més endavant, a l’adolescència, estem mirant de doblar els esforços per combatre el fort impacte de les xarxes i dels patrons socials que, de forma persistent, impregnen en el jovent uns patrons de conducta molt hegemònics. En l’àmbit tutorial s’aborden temàtiques com ara la pressió social per l’autoimatge, les configuracions de grups excloents amb rols de nois i especialment de noies més «populars», el respecte vers la diversitat sexual o la reproducció de conductes sexuals malauradament inspirades en el consum de pornografia, que sens dubte disten de ser pràctiques igualitàries.

Afortunadament, cada vegada més escoles estem adoptant un compromís explícit cap a l’assoliment dels disset objectius de desenvolupament sostenible, i la igualtat de gènere (l’ODS 5) sens dubte es converteix en una de les prioritats formatives del nostre sistema formatiu. És indispensable esmerçar esforços per construir un ecosistema educatiu que permeti promoure les identitats personals i que contribueixi a prevenir i a erradicar les violències de gènere, com també a eliminar els estereotips i les relacions de poder, per tal d’aconseguir una societat més justa i igualitària entre homes i dones.

Jordi Musons Mas

Escola Sadako. Barcelona

jmusons@escolasadako.com