L'educació bilingüe en una llengua estrangera

L’educació bilingüe té efectes immediats (i positius en el desenvolupament) psicolingüístic i sociolingüístic sobre els i les estudiants.

A les competències lingüístiques corresponents a les dues llengües cal afegir tots aquells continguts relacionats amb la comprensió sobre les característiques comunes i singulars de cadascuna, i del context sociocultural en què s’han desenvolupat

Fonamentació

En el context socioeconòmic global actual, el domini de més d’una llengua és una destresa summament valorada i tant les famílies com el professorat fan grans esforços perquè els i les joves siguin competents en més d’una llengua (Chacón, 2022). L’adquisició d’una llengua depèn de nombrosos factors com l’edat d’inici de l’aprenentatge, el context familiar i social, el grau d’exposició a les llengües, la motivació, etc., però no hi ha motius perquè l’ensenyament bilingüe promogut als entorns educatius no desemboqui en una competència bilingüe de l’individu al mateix temps que se’n desenvolupen les capacitats cognitives i conceptuals (Baker i Wright, 2021). En les darreres dècades, en el context espanyol s’han posat en marxa diversos models educatius bilingües a les comunitats autònomes que persegueixen la consecució d’aquesta competència bilingüe, si bé la diversitat d’enfocaments recolzats en polítiques lingüístiques diferents, i la varietat de contextos, advoquen resultats dispars, tots dins d’allò que seria esperable.

Descripció i explicació

Dos dels factors que han qüestionat l’èxit dels programes bilingües en llengua estrangera són el grau de consecució d’una competència bilingüe i la possible interferència de les capacitats lingüístiques, potser deficients en la llengua d’estudi, per al desenvolupament cognitiu i l’assimilació dels continguts per part dels i les estudiants. El desenvolupament bilingüe es troba condicionat per factors interns i externs, i les expectatives en l’adquisició de capacitats lingüístiques han de ser d’acord amb aquests condicionants. Cal desterrar la idea del bilingüisme equilibrat com a objectiu últim per tractar-se d’una situació excepcional, perquè el fet més comú és que els individus bilingües disposin d’habilitats lingüístiques variables en cada llengua depenent del context, l’interlocutor, el registre lingüístic, el tema, el mitjà de comunicació ja sigui oral o escrit, etc. Enfocaments més recents com el transllenguatge (Wei, 2021) advoquen que les persones no adquireixen una segona o tercera llengua, sinó que adapten els cervells a l’activitat lingüística que els envolta, la qual cosa de vegades suposa l’ús de diverses llengües de forma intercalada sense que això suposi un obstacle per a la comunicació, o per al desenvolupament normal de l’aprenentatge o adquisició de la llengua.

Referències bibliogràfiques

Baker, C. i Wright, W. E. (2021). Foundations of Bilingual Education and Bilingualism. Multilingual Matters.

Chacón Beltrán, R. (2022). El aprendizaje de idiomas: un reto para las familias monolingües. A N. Polo (ed.). El desarrollo comunicativo, lingüístico y literario. Claves para acompañar en la infancia (p. 55-62). UNED.

Wei, L. (2021). Key Concepts in Applied Linguistics: Translanguaging. ELIA, (21), 126-163.

Autor

Rubén Chacón Beltrán

Educació Nacional d’Educació a Distància. Madrid

rchacon@flog.uned.es