Aprendre jugant: el poder de les metodologies lúdiques

Les metodologies lúdiques afavoreixen la predisposició per a l'aprenentatge

Les metodologies lúdiques afavoreixen el desenvolupament de tota mena d’aprenentatges (factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals).

Fonamentació

Aprendre de manera lúdica possibilita que el cervell es relaxi i augmenti l’atenció, la qual cosa ajuda a crear relacions entre els nous continguts i els aprenentatges previs, de manera que es forma o reforça el que coneixem com a xarxes o esquemes de coneixements i es potencia la memòria.

El plaer i el benestar que es generen quan es participa en una experiència d’aprenentatge lúdica repercuteix directament en el nostre cervell. Aquest plaer es relaciona amb la fase d’anticipació i curiositat, associades a l’alliberament de dopamina. És a dir, la dopamina es genera des del moment que coneixem el repte que hem d’afrontar i la possibilitat de poder superar-lo. Aquest procés dispara la motivació de l’alumnat davant els processos d’aprenentatge, i el predisposa positivament per invertir l’esforç requerit.

A més, en les experiències lúdiques no tan sols s’allibera dopamina (que afavoreix l’atenció i la sensació de recompensa), també es produeixen encefalines i endorfines (associades a l’estat de calma i de felicitat), acetilcolina (que activa la memòria i l’aprenentatge a llarg termini), serotonina (que redueix l’ansietat i regula l’estat d’ànim) i oxitocina (que desenvolupa l’empatia i la connexió amb els altres).

Descripció i explicació

Les metodologies lúdiques es refereixen a les experiències d’aprenentatge viscudes com si es tractessin d’un joc, ja sigui perquè utilitzen un joc o elements propis d’aquests. Entre aquestes metodologies hi trobem els ambients d’aprenentatge, les capses d’aprenentatge, l’ABJ, la ludificació i els paisatges d’aprenentatge.

Totes elles inclouen els cinc elements que Brown (2010) va identificar dins del procés de qualsevol joc: anticipació, sorpresa, plaer, comprensió i força.

Bueno i Portero (2018) consideren el joc com la manera instintiva que tenim d’aprendre coses noves.

Les conseqüències per a les estratègies pedagògiques i educatives són evidents, tant respecte al plaer com a les prioritats que té el cervell a l’hora d’aprendre coses noves i a la manera d’adquirir aquests coneixements.

Malgrat això, perquè les metodologies lúdiques ens ajudin a estimular l’aprenentatge de l’alumnat, a qualsevol edat i en qualsevol matèria, serà fonamental definir quins són els objectius educatius en cada cas i dissenyar o triar les propostes lúdiques sempre orientades a la seva consecució.

Referències bibliogràfiques

Bueno, D. i Portero, M. (2018). El placer de aprender. Aula de Innovación Educativa, (275), 18-22.

Brown, S. i Vaughan, C. (2010). ¡A jugar! La forma más efectiva de desarrollar el cerebro, enriquecer la imaginación y alegrar el alma. Urano.

Couso, M. (2023). Cerebro, infancia y juego. Planeta.