La metodologia de projectes desenvolupa el pensament per a la complexitat i el sentit i la funcionalitat dels aprenentatges.

És apropiat per a l’aprenentatge de tots els components competencials, especialment els relacionats amb l’aprendre a aprendre i els socioemocionals.

La metodologia de projectes

Descripció

La metodologia de projectes no es limita a un únic mètode, sinó que engloba diversos enfocaments, com els centres d’interès, els projectes de treball, la recerca del medi, l’anàlisi de casos, les simulacions i l’aprenentatge servei, entre d’altres. Tots tenen en comú el fet de partir d’una necessitat, ja sigui de coneixement o d’acció, que genera problemes o qüestions a resoldre. Per resoldre'ls, l’alumnat ha de seleccionar les fonts d’informació més adequades, tant directes com indirectes, per a la recerca i la recollida de dades. L’objectiu final és elaborar un producte que sintetitzi la investigació realitzada i utilitzar diferents estratègies comunicatives per presentar-lo. Durant tot el procés, l’alumnat treballa tant en gran grup com en equips cooperatius i en moments de treball individual. Així, el treball dut a terme per infants i joves els porta, de manera natural, significativa i funcional, a utilitzar coneixements i estratègies de diverses disciplines. Aquest procés afavoreix la seva capacitat per establir connexions i interpretar la realitat, tenint en compte els diversos factors que l’influeixen, i potenciant així el pensament crític i la comprensió de la complexitat.

Justificació

La metodologia de projectes implica un procés configurat per múltiples activitats i mètodes diversos, depenent del tipus de participació de l’alumnat i de la manera com s’apliquin aquests mètodes. Així, la seva valoració depèn de la forma en què s'implementin. Per tant, el resultat final no només es veu influït per les característiques del mètode, sinó també pel tipus d’aprenentatge esperat. Les recerques i metaanàlisis realitzades han demostrat l'eficàcia d'aquesta metodologia en el desenvolupament de competències vinculades a habilitats diverses, així com al pensament científic: formulació de problemes, establiment d’hipòtesis, selecció de fonts d’informació, anàlisi crítica de dades, capacitat de síntesi i creativitat en l'expressió i la comunicació. A més, la seva aplicació també mostra un clar benefici en el desenvolupament de les habilitats lingüístiques (parlar, escoltar, llegir i escriure). Les investigacions científiques han demostrat que, quan s’aplica correctament, l’alumnat obté resultats iguals o fins i tot millors que amb la metodologia tradicional transmissiva, especialment pel que fa als continguts acadèmics convencionals.

Bibliografia

Bosch, O., López Margall, A., Moreno, E. i Zabala, A. (coord.). (2020). Evidències científiques per millorar la pràctica docent. Dossier Graó, 5.

Zabala, A. (1995). Enfoque globalizador y pensamiento complejo. Graó.

Zabala, A. i Arnau, L. (2014). Métodos para la enseñanza de las competencias. Graó.

Bibliografia web

1. Edutopia: L’efecte Hattie: Què és essencial per a un ABP eficaç? www.edutopia.org/blog/hattie-effect-whats-essential-effectivepbl-suzie-boss
2. Edutopia: Revisió de la recerca sobre l’aprenentatge basat en projectes www.edutopia.org/pbl-research-learning-outcomes
3. Fundació Bofill: La naturalesa de l’aprenentatge https://bit.ly/3LvyKrp
4. Marzano Resources: Aprenentatge basat en projectes (ABP) www.marzanoresources.com/knowledge-base/pbl/

Autora

Ariadna López Margall

Coordinadora pedagògica d’IRIF

alopezmargall@grao.com