El paper del significat per comprendre i situar-nos al món

Evidencia aplicada

El sentit i la funcionalitat dels aprenentatges en una aula de 3 anys per mitjà de l’estudi dels processos que es produeixen en la construcció dels significats.

Conversar sobre com es fa un sostre d’iglú ens permet interpretar i construir significats que donen sentit i funcionalitat als nostres aprenentatges.

Enrique García

Descripció, explicació, aplicació i condicions

Som una aula de 3 anys i hem desenvolupat un bagatge com a col·lectiu que fa servir els significats que cadascú té de les coses per poder donar resposta a les preguntes que ens suscita entendre l’altre i situar-nos al món. L’entramat de recorreguts plasmats en un paper per representar el trajecte que va de casa a l’escola ens aporta un context comunicatiu del qual emergeix el propòsit de construir un iglú.

«El sostre ha de ser a dalt perquè els sostres són a dalt». La Martina ens explica això mentre sosté una peça quadrada de fusta sobre el cap que li permet fer-se entendre amb la resta, i continua: «Aquesta peça és petita per fer un sostre però en necessitem més com aquesta perquè sigui més gran». El Juan ens relata que per fer un sostre hem d’ajuntar totes les peces, i el Kamal ens explica que ajuntant les peces el sostre es fa més gros.

Cada nen sosté una peça sobre el cap i s’ajunten per crear una superfície que ens serveixi de sostre. «El nostre sostre és de 21», diu la Mireia. El 21, com a resultat del recompte, ens aporta una oportunitat de familiaritzar-nos amb els textos i amb el sistema d’escriptura de quantitats. El Carlos ho fa escrivint moltes línies, l’Esteban ho fa amb símbols que s’assemblen a les lletres, i la Laura, la Mari Paz, el Mikel, la Sabrina i el Pablo ho fan amb símbols que s’assemblen als nombres. El problema de com escriure 21 ens aporta un nou context en què, a més d’interpretar el sentit amb què l’altre actua, ens vincula a un significat que és cultural, de manera que les nostres accions s’orienten novament cap a la seva comprensió.

A cada procés de construcció anem deixant «petjades narratives», on recorrem el camí que va del símbol al signe, i aquest és fonamental per a la comprensió dels significats. Hem col·locat unes marques a terra que delimiten un cercle que dona forma al nostre iglú. Tot i això, aquestes línies carregades de significat per al grup també ens permeten influir en l’entorn i crear ambients que ens ofereixen nous descobriments relacionats amb el fet de situar-nos i saber com ocupem l’espai. Això ens submergeix en noves temàtiques sobre les quals indaguem, utilitzant els significats que hem generat en experiències anteriors, cosa que ens dota d’una manera singular de conviure en què la diversitat esdevé imprescindible perquè hi hagi interacció dialògica.

Bibliografia

BISHOP, A.J. (1999): Enculturación matemática: La educación matemática desde una perspectiva cultural . Barcelona. Paidós.

BRUNER, J. (1998): Actos de significado: más allá de la revolución cognitiva . Madrid. Alianza.

VIGOTSKI, L. (1987): Pensamiento y lenguaje: Teoría del desarrollo cultural de las funciones psíquicas . Buenos Aires. La Pléyade.

Autor

Enrique García Martínez

CEIP Huerta de Santa Marina. Sevilla

colinfen@hotmail.com