Com més aviat es treballi l´autoregulació, millor

Evidència aplicada

Des de ben menuts, els infants van aprenent a autoregular-se mitjançant la compartició d’objectius i de criteris d’avaluació sobre la participació en una conversa.

Descripció, explicació, aplicació i condicions

Com molt bé deia Caterina Benàsar (2018), cal que les criatures facin l’aprenentatge de l’autoregulació des de ben petites, perquè així posen en joc moltes funcions cerebrals, com ara les que possibiliten la gestió de les emocions negatives, la flexibilitat davant d’expectatives que no es compleixen, la superació de les situacions de bloqueig, etc. Totes condicionen que les persones siguin capaces d’anar aprenent –ara i en el futur– sabers de tot tipus, i esdevenen importantíssimes en la vida de cadascú.

Des de fa temps, a l’Escola Pia d’Olot hi impulsem que l’alumnat aprengui a cooperar i, en aquest marc, que sigui capaç d’autoavaluar-se i d’anar prenent decisions per regular les maneres de fer, de pensar, de parlar i de sentir. Tot amb la finalitat d’enfortir allò que ja es fa prou bé i d’anar superant les dificultats que s’hi van constatant. Comencem a treballar aquesta capacitat des de P3, i a poc a poc els infants van desenvolupant estratègies i rutines que incorporen en les seves actuacions.

Com ho treballem? Per començar, les mestres i els mestres ens proposem assolir un objectiu. Per exemple, un de global és que les criatures vagin aprenent, en el marc de la conversa en rotllana, a posar en pràctica eines i estratègies per escoltar, per comprendre què explica l’altra persona, per prestar atenció, per ser respectuoses amb l’altra gent i per posar-se en el lloc del company o de la companya que explica alguna cosa (empatia)... És un objectiu d’etapa que anem treballant a poc a poc mitjançant diferents activitats.

A la classe de P3 hi hem introduït un personatge –un titella–, la Mica, que inicialment ens parla de manera breu sobre per què és important escoltar (un dels components d’aprendre a conversar), és a dir, s’hi promou la compartició de l’objectiu que ens proposem assolir. Després, a partir d’una foto o d’un dibuix elaborat per nosaltres d’una de les criatures que visualitza l’acció i d’anar-lo introduint en un cartell, la Mica va recollint les propostes dels infants sobre què hem de fer quan algú ens explica alguna cosa. Si alguna acció no surt del grup, la hi introdueix el titella tot dient: «I no penseu que també pot ser important...?». Per tant, els nens i nenes van construint i explicitant la base d’orientació sobre tot allò que han de pensar i fer: «estic en silenci», «escolto», «penso què vull dir», «aixeco el dit i m’espero», «parlo quan em toca»... La redacció de les accions pot canviar segons el grup o al llarg del temps, per exemple: «penso abans de parlar», «miro d’estar tranquil», «respiro abans de parlar»... Aquest cartell ens ajuda a anar recordant com hem d’actuar, i se’n dedueixen els criteris per avaluar com ho estem fent i en què ens hem de fixar per millorar. Per prendre aquesta decisió en funció de dades i no d’opinions (moltes vegades creuen que ja ho han fet bé), de tant en tant gravem un tros d’una conversa i després en mirem el vídeo per comprovar com hem treballat, tot promovent una mirada positiva quan s’adonen que no els surt prou bé.

No cal dir que són processos d’aprenentatge lents i que no tots els infants els adopten amb el mateix ritme ni amb la mateixa profunditat, però constatem com a poc a poc les accions es van transformant en rutines. Ara bé, una condició necessària és que totes les mestres de l’etapa (i de l’escola) ho compartim, i que anem recordant, ampliant i refent la base d’orientació inicial, a fi d’evitar haver de partir de zero cada vegada.

Referència bibliogràfica

Bennàsar, C. (2018). L’autoregulació des de ben petits. Ara Criatures. https://criatures.ara.cat/familia/autoregulacio-des-ben-petits_1_2736671.html

Autora

Montserrat Oller

Etapa 3-7 de l’Escola Pia d’Olot

montserrat.oller@olot.epiaedu.cat