Les bones preguntes evidencien l'aprenentatge

Evidencia aplicada

Evidència d’aprenentatge és tot allò que mostra que s’està produint adquisició de coneixements. Docents i aprenents recullen evidències en funció dels objectius proposats, les analitzen i prenen decisions per millorar. Una manera d’aconseguir-ho és emprar la metodologia del treball per projectes basats en bones preguntes mitjançant l’aprenentatge cooperatiu.

Descripció, explicació, aplicació condicions

Darrere de cada bona pregunta hi ha una inquietud, una curiositat, una recerca, ganes d’aprendre.

Què passaria si un dia desapareguessin totes les abelles del món?

Les preguntes han d’anar encaminades a donar resposta als objectius plantejats i partir d’una situació problema. El model sistèmic té present l’estructura, el control i la regulació de les interaccions, els canvis i les funcions i els processos dels éssers vius, tenint present l’escala (de macro a micro) i el temps.

El projecte té dos objectius principals: conèixer millor la funció vital que desenvolupen les abelles i canviar la mirada de l’alumnat cap aquests insectes per tal de protegir-los.

La proposta didàctica es presenta en un context real d’aprenentatge i proper a l’alumnat: «La Mariona, una nena d’11 anys, durant l’estiu passat va estar al mas del seu avi apicultor al Perelló. La noia va notar l’avi preocupat perquè les abelles es troben en perill d’extinció i entre les principals causes de la seva desaparició es troba l’acció humana.»

Es comença amb una activitat inicial on s’ha de donar resposta a la pregunta «creus que l’abella és un ésser viu?». L’alumnat expressa les seves idees prèvies en una nota adhesiva i les explica a la resta del grup després d’haver-la enganxat a la pissarra. Els nois i noies també han de fer una representació gràfica d’una abella i respondre les qüestions següents: «què creus que necessita del seu entorn per viure?» i «què creus que aporta al seu entorn?».

Es parteix de la metodologia del treball cooperatiu, pensant quina estratègia o tècnica es durà a terme i en quin entorn es realitzarà. Tot plegat potencia la interacció comunicativa entre iguals en un espai còmode, diàfan i amb un mobiliari versàtil, la qual cosa provoca que l’alumnat sigui més coneixedor del seu procés d’aprenentatge i es fomenti l’assoliment dels sabers. La implicació del grup i la reconducció del docent (reformulació de preguntes, aportació d’informació, etc.) va construint el seu aprenentatge.

L’avaluació, com a eina de regulació al llarg de tot el procés educatiu, facilitarà al docent la planificació, l’organització i la reestructuració, ajudarà els infants a constatar el seu progrés i a saber ajustar-se per continuar aprenent o avançant utilitzant diferents eines.

Per saber si els nois i noies estan adquirint aprenentatges competencials, cal que les evidències (individuals i/o grupals) siguin variades, riques i documentables: mapa conceptual, maquetes, presentacions orals, representació en 3D d’una abella amb diferents materials, etc. L’èxit del projecte arriba quan l’alumnat és capaç de transferir els coneixements de l’aula als seus entorns més immediats, mitjançant la participació en xerrades informatives a nivell municipal, la comunicació de sabers a nivells inferiors, la protecció i la valoració del medi ambient, a més del respecte i l’aplicació del seu esperit més crític i reflexiu envers l’entorn més proper i la seva conservació.

Bibliografia

Pujolàs, P. (2008). Nueve ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Graó.

Sanmartí, N. (comp.) (2003). Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. Ed. 62.

— (2019). Avaluar i aprendre: un únic procés. Octaedro.