Els «punts de control» i la metacognició: la importància de parar i analitzar-se regularment durant el procés d´aprenentatge

Evidència aplicada

Es descriu una situació d’aprenentatge (SA) sobre la figura de Rosalía de Castro i el Romanticisme literari, amb la consecució de dos «productes» finals: un pòdcast col·lectiu i un comentari de text individual. Tot el procés ha comptat amb «punts de control» metacognitius; moments en què tant l’alumnat com el docent han pres aire i distància per analitzar-se i compartir l’assimilació, o no, del coneixement.

Els «punts de control» i la metacognició: la importància de parar i analitzar-se regularment durant el procés d’aprenentatge.

La SA s’ha aplicat durant un trimestre en un grup de quart d’ESO, amb dues grans finalitats: el coneixement i reconeixement del Romanticisme literari a través de la figura de l’escriptora gallega, i l’aprenentatge del comentari de text poètic. Inicialment es va dividir la classe en cinc grups, als quals es va assignar un dels grans temes: la vida, les obres principals i el feminisme a Rosalía de Castro, el context històric i les característiques del Romanticisme literari espanyol. Al seu torn, cada tema es va relacionar amb cinc idees clau necessàries per a la construcció de coneixement. Apareix el primer punt de control: cada grup va fer una pluja d’idees amb tot el que recordava, sabia o creia que sabia sobre la temàtica que se’ls havia adjudicat.

Les primeres sessions es van dividir en una part teòrica (el comentari de text poètic) i una pràctica, en la qual cada grup va acumular informació i bibliografia sobre el tema que els tocava treballar. Un cop es va completar aquesta fase, va arribar el segon punt de control: el visual thinking i la reflexió posterior. Es van redistribuir els alumnes, de manera que els nous grups estaven formats per un membre de cadascun dels originals. Es va demanar a l’alumnat que creés unions entre les idees clau. Havien de ser originals i mostrar-ho de manera clara i visualment atractiva, fent servir les parets del centre, així com qualsevol material disponible.

Per acabar, es va proporcionar a grups reduïts (dos o tres alumnes) un poema o fragment de l’autora, se’ls va demanar un text que relacionés el contingut amb algun dels fils d’unió exposats al visual thinking, i se’ls va convidar a treballar a partir del contingut retingut i assimilat. Es va tancar el punt amb preguntes reflexives sobre el procés d’aprenentatge propi, les fortaleses i les debilitats, per proposar solucions.

A la fase final del projecte es va elaborar el guió del pòdcast amb un fil conductor col·lectiu. Un cop gravats els 45 minuts de programa, es va escoltar conjuntament a classe i es va demanar a l’alumnat que, individualment, prengués els apunts que considerés necessaris per fer un comentari de text poètic, per al qual podrien fer servir les seves anotacions, de manera que es va arribar, així, al tercer i últim punt de control. «Malgrat que teníem apunts, convenia repassar abans del comentari de text perquè el temps era limitat. La sensació final és que hem après molt». Al final, aquesta «sensació» és l’objectiu.

Bibliografia

Domínguez Caparrós, J. (2002). Teoría de la Literatura. Editorial universitaria Ramón Areces. Madrid.

Gómez, S.M. (1982). Didáctica de la lengua española. Universidad Santo Tomás. Bogotá.

Navarro Durán, R. (2017). La mirada al texto: comentarios de textos literarios. Ariel Letras.

Sanmartí, N. (2019). Avaluar i aprendre: un únic procés. Editorial Octaedro. Barcelona.

Imar Martínez Cantero

imarti51@xtec.cat