Els entorns virtuals d’aprenentatge exigeixen dissenyar i planificar les ajudes específiques que s’aniran donant a cada moment, la interacció que volem promoure i els recursos d’aprenentatge.

Formen part del nostre context d’assoliment de coneixements nous i, per tant, d’un entorn per desenvolupar tots els aprenentatges: factuals, conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Aprenentatge en entorns virtuals

Fonamentació

La recerca sobre ensenyament-aprenentatge en entorns virtuals mostra que cal tenir en compte diferents elements, d’entre els quals destaquem el disseny tecnopedagògic de l’entorn, a més de la planificació i el desenvolupament de la retroalimentació en línia.

Pel que fa al disseny tecnopedagògic, comporta equilibrar el contingut, la metodologia i la tecnologia en qualsevol proposta educativa que ens proposem realitzar.

Pel que fa a la retroalimentació en línia, és essencial per a l’aprenentatge en qualsevol entorn, però les investigacions demostren que la retroalimentació és clau en l’aprenentatge en línia. Per tant, hem de planificar i dissenyar el suport que els estudiants rebran durant tot el seu procés d’assoliment de coneixements nous. La recerca també posa de manifest que qualsevol retroalimentació no afavoreix l’aprenentatge de l’alumnat, i perquè incideixi en l’aprenentatge caldria una retroalimentació epistèmica, que integrés preguntes d’autointerrogació i suggeriments sobre com es pot millorar.

Descripció i explicació

Incorporar un entorn virtual en els processos d’ensenyament-aprenentatge no vol dir que aquest s’utilitzi com a mer repositori de continguts, sinó que requereix un disseny tecnopedagògic. La tecnologia té un paper rellevant en l’ensenyament-aprenentatge en entorns virtuals, però no pot actuar sola, per aquest motiu cal trobar l’equilibri perfecte entre la tecnologia i la pedagogia. Des d’aquesta perspectiva, el disseny tecnopedagògic requereix planificar accions; seleccionar recursos; dissenyar guies, materials nous, models d’avaluació i de retroalimentació, i, finalment, avaluar el procés global.

Una de les altres claus de l’ensenyament-aprenentatge en un entorn virtual és el seguiment del procés d’aprenentatge. Aquest seguiment i acompanyament es fa mitjançant un procés de retroalimentació en línia que converteix els alumnes en agents actius en referència a l’adquisició de coneixements, perquè han d’aprofitar i utilitzar aquesta retroalimentació per convertir-la en millores del seu aprenentatge. Aquest procés el pot generar el professorat, pot tenir lloc entre estudiants, pot ser automàtic, es pot treballar en funció del tipus de contingut que estiguem tractant i es pot donar per diferents canals (àudio, escrit, vídeo). El més rellevant és que planifiquem la retroalimentació i que dissenyem situacions d’assoliment de coneixements en què els estudiants la puguin demanar i els fem partícips del seu propi procés d’aprenentatge.

Agraïm el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a la investigació que porta per codi PGC2018-098552-B-I00.

Bibliografia

Bates, A. W. (2019). Teaching and learning in a Digital Age: Guidelines for designing teaching and learning. (2a ed.). https://open.umn.edu/opentextbooks/textbooks/221

Harris, J., Mishra, P. i Koehler, M. (2009). Teachers’ Technological Pedagogical Content Knowledge and Learning Activity Types. Journal of Research on Technology in Education, 41(4), 393-416. https://doi.org/10.1080/15391523.2009.10782536

Sangrà, A. (coord). (2022). Decàleg per a la millora de la docència en línia: Propostes per educar en contextos presencials discontinus. UOC.