Anticipació, comprensió i aprenentatge a partir de textos

Niveles de análisis: 2 - El alumno y los aprendizajes específicos

Consigna

Cal afavorir en l’alumnat una disposició activa davant la lectura de textos abans de llegir, aportant-li motius per llegir-los.

Contenidos de aprendizaje

Components factuals i conceptuals, però també per assolir procediments i treballar components actitudinals

Anticipació, comprensió i aprenentatge a partir de textos

Fonamentació

Llegir per aprendre requereix estratègies que permetin processar la informació, comprendre-la i, així, transformar-la en coneixement. Des del darrer terç del segle XX sabem que aquestes estratègies impliquen direcció, planificació i supervisió de la lectura.

Quin paper té l’anticipació de textos en la lectura estratègica? Un paper clau: ajuda les persones a trobar sentit a llegir i a identificar els objectius que perseguim amb la lectura. Per trobar-hi sentit cal constatar que llegir val la pena, que resoldrà un problema, que omplirà un buit d’aprenentatge. A més, el lector ha de sentir que té prou capacitat i que gaudeix dels ajuts necessaris per afrontar el repte de llegir per aprendre. Identificar els objectius implica que el lector sap per què llegeix un text: què espera obtenir-ne, en què s’ha de fixar, quins dubtes li ha de resoldre i quines qüestions podrà contestar a través de la lectura.

El treball d’anticipació en un text o en diversos textos que oferim als alumnes perquè aprenguin és crucial per la direcció que imprimeix al procés de lectura (i repercuteix en la manera com decidim llegir i en l’avaluació de la nostra comprensió). Un estudiant que sap per què ha de llegir i que compta amb els recursos adients per fer-ho té una brúixola per orientar-se en el bosc frondós dels conceptes, les frases, les dades, els connectors, les relacions... que conformen els textos. Un bosc en què és fàcil perdre’s si no se sap quin camí cal enfilar.

Descripció i explicació

En el treball d’anticipació podem realitzar diverses activitats: analitzar el títol de l’escrit, els apartats, els canvis tipogràfics; donar motius per llegir-lo; vincular-lo amb el projecte que treballem... Es tracta de proporcionar claus que facilitin l’aprenentatge.

En aquest sentit, convé notar que el que els textos ens diuen depèn de les preguntes que els fem: una manera intel·ligent d’anticipar. Si no sabem per què el llegim ni què hi busquem, com podrem trobar-hi la informació rellevant? Fer-se bones preguntes abans de llegir un text per aprendre (o abans d’escoltar algú que el llegeix, quan els alumnes encara no són lectors autònoms) és una bona eina per seleccionar informació, per relacionar-la al llarg del text i per establir lligams amb el que sabem. Aquestes relacions expliquen el grau de significativitat amb què s’assoleix l’aprenentatge. Hi ha consens a distingir tres tipus de preguntes:

  1. Literals, que demanen al lector que identifiqui dades o fets, explícits en fragments del text.
  2. Inferencials, que requereixen deduir, relacionar la informació al llarg del text i interpretar-lo tot establint diferents relacions (p. e.: causa/efecte), elaborar-ne el tema i les idees principals.
  3. Valoratives, que demanen una opinió argumentada, que s’identifiqui la intenció del text, la perspectiva o els prejudicis.

Podem inferir que els alumnes processaran el text de manera diferent si estan guiats per unes preguntes o per unes altres: per unes, l’hauran de comprendre globalment, per unes altres, n’hi haurà prou de fixar-se en un paràgraf. I aprendran coses diferents, perquè, segons els objectius d’aprenentatge que perseguim, tindrà sentit formular-ne d’un tipus o d’un altre, o de tots tres. Per descomptat, no totes impliquen el mateix esforç, però això ja exigeix un altre article.

Bibliografia

Castells, N. i altres (01 de desembre de 2021). Improving Questioning-Answering Strategies in Learning from Multiple Complementary Texts: An Intervention Study. Reading Research Quarterly. https://doi.org/10.1002/rrq.451

Elleman, A. M. (2017). Examining the impact of inference instruction on the literal and inferential comprehension of skilled and less skilled readers: A meta-analytic review. Journal of Educational Psychology, 109(6), 761-781. https://doi.org/10.1037/edu0000180

Solé, I. (1992). Estrategias de lectura. Barcelona: Graó.

— (coord.). (2019). Leer, comprender y aprender. Propuestas para favorecer el aprendizaje a partir de textos. Barcelona: Horsori.

Autora

Isabel Solé

Universitat de Barcelona

isoleg26@gmail.com