La evidència en la pràctica:

Deures significatius: per la festa major, reportatges radiofònics

La docència té un component de vocació de servei que va més enllà dels objectius d’una matèria. En alguns casos provoca no acabar temaris i que entrin en joc els deures que alguns defensen i que uns altres rebutgem. D’arguments n’hi ha de tota mena, però ben segur que ni tots els estudiants disposen de condicions òptimes de temperatura, il·luminació i espai a casa, ni tampoc tothom gaudeix de l’acompanyament necessari. La realitat, però, mostra que de deures se’n posen, que cal repensar-los i que, més enllà d’escriure un diari de vacances, cal que durant el curs programem activitats transcendents, pràctiques i reflexives. És a dir, deures significatius.

Amb la finalitat de treballar el text expositiu, es planteja als alumnes de segon d’ESO de l’Institut Premià de Mar una situació d’aprenentatge contextualitzat. És el mes de febrer i se’ls proposa elaborar un reportatge radiofònic sobre la festa major d’hivern, que coincideix amb el Carnaval, no només en les dates, sinó també en els personatges que conformen la tradició (en Penjaculpes i en Primilià). Amb començament i final a l’aula, a la primera sessió s’exposen els objectius, els criteris d’avaluació i la temporització, i es faciliten materials d’una tasca de la qual els alumnes parteixen amb coneixements previs pel que fa als editors de vídeo. Quant a la regulació, es duu a terme amb l’autoavaluació i la coavaluació mitjançant rúbriques creades amb CoRúbrics.

Per deures, entesos com a significatius, hauran d’enregistrar entrevistes, treure’n tres talls de veu de dues persones com a mínim i cercar-ne les músiques necessàries. Si bé inicialment els adolescents s’hi mostren contraris, les sessions de preparació serveixen per motivar-los, ja que en coneixeran la tradició i n’obtindran un producte final. A més, per flexibilitzar els aprenentatges, creen grups col·laboratius per afinitats i destreses lingüístiques, tecnològiques (edició amb Audacity) i personals (els alumnes agosarats en són els favorits). Any rere any, la sorpresa es produeix quan gairebé tothom porta els talls i les músiques. Suposa una injecció d’energia observar com els rebutjats deures, especialment per al cap de setmana, es transformen en una tasca recordada com a útil perquè els van ajudar a conèixer millor el seu poble. Agreixen, malgrat la gran inversió de temps, que no fer fitxes i innovar els predisposa a realitzar unes altres tasques, especialment en grup.

El que no perceben és que darrere d’aquests deures complexos se n’hi inclouen uns altres de tradicionals, com ara refer una entrevista. Tampoc que en aquesta activitat s’hi han implicat diferents actors de manera transversal, pràctica i transcendent, tot creant una xarxa d’aprenentatge. Un treball que, si bé va més enllà de les moltíssimes hores que passen al centre, permet que s’aprengui de manera continuada, com qui fa esport en equip o transforma químicament la farina, el llevat i l’aigua en una pizza divendres a la nit. Uns deures significatius que, parafrasejant Peter Hutton,¹ són contraris als deures tortura i permeten que les famílies descansin.

Nota

1. En What if students controlled their own learning?, www.youtube.com/watch?v=nMxqEkg3wQ0 (TEDxMelbourne, 20 de novembre de 2014).

Bibliografia

Bueno, D. (6 de febrer de 2020). Neurociència i educación [Conferència]. CRP Maresme III.

Ferro, E. (4 d’octubre de 2018). Sentit i sensibilitat. Educar en temps de canvi [Discurs inaugural del màster de Formació del Professorat]. UPF.

Cristian Peralta Abellan

Institut Premià de Mar. Premià de Mar (Barcelona)

cperalt3@xtec.cat