El dret a l´educació de qualitat en un centre d´educació especial

El dret a l’educació de qualitat en un centre d’educació especial

Evidència aplicada

En un centre d’educació especial, fem complir el dret a l’educació des d’una mirada basada en l’evidència científica.

Explicació de l’evidència i condicions

Inspirades per la Declaració Universal dels Drets Humans, concretament l’article 27, «tota persona té dret… a participar en el progrés científic i els seus beneficis», i conscients que volíem donar la millor educació al nostre alumnat, una educació de qualitat, tal com recull l’article 24 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ens vam proposar recrear les actuacions educatives d’èxit (AEE) al Centre d’Educació Especial Virgen de la Esperanza. Aquestes accions, reconegudes per la comunitat científica internacional i desenvolupades en el projecte Includ-ed, contribueixen a la millora de l’aprenentatge de l’alumnat, així com a la convivència.

El nostre alumnat, tots ells i elles amb diversitat funcional derivada de discapacitat intel·lectual i d’altres, és un dels col·lectius amb més risc de quedar-se enrere en l’educació i, per tant, també en el pla social. Aquesta vulnerabilitat ens obliga als professionals de l’educació especial a fer d’aquesta una eina compensatòria.

Hem avançat molt a poc a poc, però amb seguretat, durant més de deu anys, incorporant l’aprenentatge dialògic a la vida de les aules, del centre i de la nostra comunitat. La implementació de les AEE, guiades pels principis de l’aprenentatge dialògic, ens ha ajudat en aquest sentit, a fi de poder construir un centre més ètic i participatiu en què s’escolten les veus de tots i totes i es contribueix, així, a la seva transformació. No sempre ha estat una tasca fàcil; requereix el treball en equip, molt de diàleg i humilitat, però, com que anem a cavall de gegants com Pablo Freire, anem convertint les dificultats en possibilitats. Anem oferint la bastida necessària a cada alumne i per a cada AEE que ens permeti garantir intervencions d’èxit, des de plastificar els llibres per evitar-ne el deteriorament en alumnat amb tendència a ficar-se objectes a la boca fins a enganxar-los a la cadira amb goma elàstica per evitar que es llancin. Hem transformat la manera de generar aprenentatges, amb altes expectatives; per a molts «és la primera vegada en la seva vida que llegeixen un llibre», oferint temps i opcions de resposta, espais on dialogar. També a través d’interaccions de qualitat basades en valors solidaris, d’amistat, actituds valentes i lliures de violència. Avui és fàcil escoltar la veu del nostre alumnat: «M’agrada que em tractis bé; para, no t’ho permeto», «Soc valent i em posiciono», «Respecta el meu cos», «Som una pinya i fem escut».

Com a docents tenim la responsabilitat d’oferir la millor educació a tots els i les alumnes, i aquesta educació és la que s’ha demostrat que funciona en contextos i realitats molt diferents, també per a l’alumnat d’educació especial.

Bibliografia

Freire, P. (1970). Pedagogía del oprimido. Madrid: Siglo XXI Editores (2a edició: 2012; 3a reimpressió: 2016).

Rodrigues de Mello, R., i altres (2021). «Dialogic feminist gathering and the prevention of gender violence in girls with intellectual disabilities» [en línia]. Encuentro Feminista Dialógico y Prevención de la Violencia de Género en Niñas con Discapacidad Intelectual. https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fpsyg.2021.662241/full. [Consulta: març 2024]